algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Els illots alemanys a l'Est

L'any 948 es crea el primer bisbat més enllà de l'Elba, en l'assentament conquerit l'hivern de 928/929, en la posteriorment denominada Dominsel que, juntament amb l'Altstadt i la Neustadt passaran a formar la ciutat de Brandenburg an der Havel. Això significa que l'expansió germànica cap a l'est, a costa dels eslaus, es remunta a fa més de mil anys. La Prússia Oriental va esser colonitzada els segles XI i XII, convertint-se en el centre de l'Estat de l'Orde Teutònic. La colonització alemanya de Silesia començà en el segle XIII i el 1355 fou incorporada al Sacre Imperi Romà Germànic. Bohèmia, des de 1526 fins a 1918 va estar unida a Àustria-Hongria. Sudetenland, la terra del sudets, a petició dels reis de Bohèmia, a partir del segle XIII va rebre una forta migració alemanya i l'alemany hi era la llengua predominant. A Hongria, per decomptat, durant segles s'hi instal·laren migrants de parla alemanya; a la regió de Baranya, al sud, encara el 2001 hi habitaven 22.700 parlants d'alemany, un 6% de la població.

A Romania, el Banat va esser incorporat a l'imperi dels Habsburgs el segle XVII i la reina Maria Teresa va promoure la colonització de la regió amb nombrosos pagesos procedents, especialment, de Suàbia -fet que justifica que siguin coneguts com a Suabis del Danubi. El 1774, un 14% era de parla alemanya i el 1910 suposaven el 24%. Quant a la Transilvània, també dins Romania, convé esmentar Siebenburguen (set ciutats), que és el nom en alemany de les poblacions dels saxons transilvans. En acabar la II Guerra Mundial, la major part d'aquestes poblacions de llengua i cultura alemanya vàren esser expulsades: dos milions i mig de Prússia Oriental; més de quatre milions de Silesia, la major part dels tres milions de sudets i bona part de la població alemanya de Bohèmia. L'establiment de la frontera entre Polònia i l'Alemanya de l'Est a la línia formada pel riu Oder i el seu afluent Neisse també va suposar el desplaçament forçat d'amples capes de la població fronterera -tots cap a l'Alemanya de l'Est.

I les minories que no varen esser forçades a marxar, com les de Romania, foren fortament discriminades, tant per les tropes soviètiques ocupants com, després, pel règim dictatorial de Ceaucescu, el qual, afamegat de divises fortes, va anar venent a bon preu els permisos d'emigració dels seus ciutadans alemanys al govern de Bonn.
Tanmateix, tots aquest desplaçaments massius cap a l'Alemanya de l'Est no van suposar la fi de tota aquesta sèrie d'illots culturals. Bona prova d'això ha esta la recent concessió del premi Nobel de literatura d'enguany a la novel·lista, poeta i assagista Herta Müller, nascuda el 1953 a Nitschdorf, una petita població de parla alemanya al Banat, una regió a l'oest de Romania, la qual no va poder emigrar a l'Alemanya Occidental fins a 1897, gràcies al "sistema" al qual ens hem referit, i s'hagué d'establir a Berlín. La seva escriptura està centrada, precisament, en la denúncia de la situació de la seva minoria sota el règim comunista. És d'esperar que aquest Nobel serveixi per a recordar l'existència d'aquests illots culturals. I tinguem present que d'ells han sorgit obres tan importants per a la cultura occidental com les de Rilke, Kafka, Paul Celan, Joseph Roth i Rose Ausländer, entre d'altres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.