algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

L'agost no és allò que era

A les Illes l'agost solia ser un mes relaxant. Temps de platja, passejos i berenetes o sopars amistosos. Repòs. Entre d'altres coses, estar de vacances significava mantenir una actitud diferent envers la vida quotidiana. Com a més relaxada. I això també afectava l'atenció dels usuaris als mitjans de comunicació. Tot ho veien i tamisaven d'una altra forma. Com a més serena. En canvi, ara, costa més mantenir aquest procedir. Deixant de banda els atemptats terroristes a Mallorca, la tensió informativa de les Illes es centra en el cas del Palma Arena. De nou la corrupció. Com fou possible que a la passada legislatura hi hagués tants i tants de malbarats? I allò que es demana avui la població: com és possible que no s'hagi pres encara cap mesura seriosa perquè no es pugui tornar a repetir? Si fóssim uns empiristes de l'alquímia de la corrupció política i en comptéssim el número de casos, les persones implicades i la tasca àrdua que es veuen obligats a dur a terme els funcionaris de la justícia, potser arribaríem a la conclusió que a les Illes hi ha una certa propensió a aquestes malifetes.

I un possible resultat del consegüent informe potser seria que la classe política n'és procliu. Per això, és natural que als mitjans de comunicació s'aixequin veus de ciutadans demanant mesures profilàctiques immediates. Certament, no se n'ha presa cap. I de moment, tampoc no s'albira. ¿Què més ha de passar perquè algú es decideixi a introduir una normativa que controli de forma clara, i fins i tot inquisitiva, usant els millors especialistes en la detecció de la formació de capitals deshonestos, l'avaluació i evolució del patrimoni dels càrrecs públics? Massa corrupció i massa temps sense control. Quant de temps en duim? Les vacances també han aconseguit que s'afluixi la memòria. S'hi ha de pensar un poc. Amb una certa facilitat, es pot arribar a la tardor del 2006, quan esclatà el cas Andratx i un personatge sinuós telefonava un bon dia, de matí, només per dir a un implicat: "Hoy es lunes y estoy en mi despacho". Avui no és dilluns, és dimecres.

El despatx continua obert. També, pel despatx del jutge, la darrera a circular-hi ha estat Dolça Linares, la que fou cap de gabinet del president Matas. I el serial sembla continuar. Per això, l'agost ja no és allò que era. Si fos com abans, avui, de forma desenfadada, hauríem de parlar de l'esport majoritari de les Illes: el Polo. L'esport més creatiu amb diferència. De la necessitat de construir-ne camps i més camps; al Pol nord, o al sud. O potser haver de conferenciar sobre les 3.200 picades dels grumers, i de com afecten les diferents parts del cos al seu contacte. Però, no. No ho podem fer. És una llàstima. Certament, l'agost ja no és allò que era. Ja no és un mes per pardalejar.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.