"Envoltat de plàtans, les quals fulles quan s'estenien formaven verd para-sol, hi havia un safareig circular d'algunes vares de diàmetre amb aigua transparent, nítida com el vidre. Un ampit molt baix de pedra i morter, ornat amb rajola xinesa, envoltava l'estany i les grotesques figures orientals es reflectien en la superfície de l'aigua, afegint nou i original encís al quadre. Un brollador de doll gruixut sortia del centre i el moviment que imprimia a la líquida superfície hi formava ones, i en cada una d'aquestes s'hi reflectia l'escata daurada o vermella dels nombrosos peixets que semblaven multiplicar-s'hi.
A breu distància, alguns grups de lliris aquàtics es recolzaven en l'ampit i descansaven dins l'aigua, on no hi mancava un blanc cigne que rellistava per entre les seves verdes i amples fulles per anar a reunir-se a la vorera amb la seva alba companyona, que eixugava al sol el seu immaculat plomatge. Però quelcom que em captivà molt més va atreure la meva atenció, deixant-me immòbil i privant-me per alguns moments de la meva voluntat. Aficades dins l'aigua fins a la cintura, prop del brollador, hi havia dues encantadores criatures mig cobertes per un finíssim batí gris sense mànigues, que permetia veure la blancor dels seus braços i dels seus colls.
El semblant en la fesomia de totes dues era sorprenent. Eren altes, gracioses, esveltes, en complet desenvolupament, caracteritzat per aquestes línies el·líptiques i resplendents de la bellesa que en les formes femenines, com en cap altra de la natura, constitueix la perfecció característica de la famosa corba de Hogarth. Ningú no haguera pogut dubtar, doncs, que eren germanes, i tanmateix, els colors les diferenciaven. L'una era d'epidermis tenyida de matís oliva, amb blavenques venes i galtes amb tonalitat de carmí, llavis vermells com la sang i cabell negre, uniforme.
La boca, ombrejada com amb un difuminador, deixava veure un dentat de perfecte blancor. Els seus ulls eren negres, esqueixats, grans, de mirada viva, i el seu tipus emportava a la memòria els bells contorns de les princeses granadines. Era la major. La bellesa de la menor era ben diferent: el cabell ros com l'or, llarg, abundant i onejat; els ulls llargs i blaus com la turquesa i la pell, de nacre i cera, presentava un matís rosat, suau i atractiu que s'estenia als seus braços ben tornejats. Retallades al sol, semblaven tan transparents com el peixet que una d'elles havia capturat..."
L'escena pertany a una de les millors novel·les de Thomas Mayne Reid, el gran escriptor d'aventures del segle XIX. Es tracta del relat Els tiradors de rifle, que té per rerefons la guerra entre Mèxic i els Estats Units. L'escena, certament "refrescant", té lloc a una zona boscosa de Veracruz, el "chaparral".
