La crònica del ple de l'Ajuntament de Palma que publicava ahir aquest diari, signada per Laura Morral, no oblidava un "detall" que sí que oblidaren altres mitjans de comunicació, sense cap dubte perquè no repararen en la seva importància. Com sabem, dia 15 d'aquest mes hi va haver uns incidents a la mesquita de Pere Garau, sobre els quals hi ha dues versions clarament diferenciades, la de la Policia local de Palma i la dels ciutadans musulmans presents en el lloc d'autos.
Aquesta darrera versió atribueix als policies "agressions, abús d'autoritat i insults al col·lectiu musulmà", però la gravetat d'aquests supòsits no la reforça ni la debilita, de la mateixa manera que mereix la presumpció d'innocència -de veracitat- tant com la de la Policia. És clar que una o les dues versions contenen elements que no expressen els fets amb exactitud. La batlessa, Aina Calvo, i la directora general de Seguretat Ciutadana, Josepa Paláez, demanaren perdó per l'actuació policial alhora que anunciaven una investigació dels fets.
En el darrer ple, el delegat de la Funció Pública, José Hila, "deixà clar que la ‘realitat' dels fets està detallada en l'atestat, però en l'informe sols hi ha la versió dels agents" (dB). Ergo, hauríem de concloure que la versió dels ciutadans de la mesquita no conté cap mil·ligram de veritat susceptible d'alterar imperceptiblement la "realitat", que presentaria, així, una meravellosa coincidència total amb l'atestat. L'estranyesa per aquest repartiment tan dràstic de la veritat i la no veritat entra dins el que és possible, per més que algú no ho tengui per probable.
Ara, l'actitud de la Policia local, expressada pel cap sindical Miquel Àngel León, és inadmissible en la mesura en què, de fet, hauria pretès que no es dubti de la correcció en les actuacions del cos (els membres del qual estarien "farts", "indignats" i "cabrejats" si hem de creure el mateix sindicalista, en una manifestació pública de dubtosa disciplina). En aquest clima de desencontre es produeix la declaració de José Hila, que desemboca en un clàssic de l'afalac més servil: segons ell, "tots els membres de la Policia local són uns grandíssims professionals", declaració que, feta a les tantes, ja no deu haver posat ni una gota d'oli en un engranatge que ara gisca estrepitosament.
Entre altres coses, els membrem de la Policia local toquen saber que no tots són tan grans professionals. Que, com pertot, hi ha de tot. Servidor puc donar fe del comportament injustificable d'un agent de la Policia local que va mostrar tot un repertori d'actituds autoritàries, de mala educació i d'incivisme just perquè vaig aturar el cotxe un instant, en un carrer sense circulació en aquell moment, per poder ajudar una senyora, que s'havia marejat, a entrar en un centre d'inspecció mèdica.
L'estat d'irritació d'aquell agent no era propi d'una persona equilibrada i serena, i, com ja no sorprendrà ningú, en va voler deixar constància en una denúncia per alguna cosa que deu figurar en el codi de circulació. En conversa telefònica posterior, la persona que amablement em va atendre m'assegurà que s'obriria una investigació per determinar si el comportament de l'agent havia estat correcte o no. Encara no en tenc notícies. Val a dir que, dels agents així, que n'hi ha molt pocs, n'estam farts, cabrejats i indignats. I algú els hauria de recordar cada dia que els pagam el sou entre tots.
