L'espectacle de la crisi

Ni una crisi amb tota regla, ni l'amenaça d'una pandèmia de grip sense vacunes a temps i amb les escoles tancades ens pot evitar la frivolitat de l'estiu, una època de l'any en què la premsa es permet el luxe d'alarmar a canvi d'un parell mallorquí de portades. Sembla que la manca de notícies obre la veda del tot permès, la banalitat conviu amb una realitat dura i això els permet fer-nos por del que vendrà, com si el present no fos suficient. I és que a pesar dels pocs turistes que ens vénen a veure i, sobretot, del pocs doblers que es pensen gastar, aquí, al nostre petit i singular regne no ens queixam gaire i, a més, ens conformam amb poca cosa. Deixam que sigui la inèrcia qui ens torni a situar a la casella de sortida i com si tal cosa aguantam idea rere idea de l'il·luminat de torn amb l'escepticisme que ens caracteritza. Així, comprovam impàvids com amb l'excusa de la crisi l'ínclit regidor Grosske pretén dur a terme una cavalcada de Reis i unes festes de Sant Sebastià més "austeres". Caldria que qualcú a Cort li explicàs, al regidor, que una posada en escena austera no significa deixar-se el gust i el sentit comú a casa. No necessitam excuses de mal pagador. Sabem que ser "cutre" és un estil de vida i, per què no, de país.