Ni una crisi amb tota regla, ni l'amenaça d'una pandèmia de grip sense vacunes a temps i amb les escoles tancades ens pot evitar la frivolitat de l'estiu, una època de l'any en què la premsa es permet el luxe d'alarmar a canvi d'un parell mallorquí de portades. Sembla que la manca de notícies obre la veda del tot permès, la banalitat conviu amb una realitat dura i això els permet fer-nos por del que vendrà, com si el present no fos suficient. I és que a pesar dels pocs turistes que ens vénen a veure i, sobretot, del pocs doblers que es pensen gastar, aquí, al nostre petit i singular regne no ens queixam gaire i, a més, ens conformam amb poca cosa. Deixam que sigui la inèrcia qui ens torni a situar a la casella de sortida i com si tal cosa aguantam idea rere idea de l'il·luminat de torn amb l'escepticisme que ens caracteritza. Així, comprovam impàvids com amb l'excusa de la crisi l'ínclit regidor Grosske pretén dur a terme una cavalcada de Reis i unes festes de Sant Sebastià més "austeres". Caldria que qualcú a Cort li explicàs, al regidor, que una posada en escena austera no significa deixar-se el gust i el sentit comú a casa. No necessitam excuses de mal pagador. Sabem que ser "cutre" és un estil de vida i, per què no, de país.

Ara que ja sabem que aquest estiu sense turistes i doblers és l'aperitiu de l'hivern que ens espera sempre ens podem consolar amb l'espectacle-terror de la vida i miracles de Sant Michael Jackson. I és que és curiós comprovar com la mort se'n sol endur moltes coses, fins i tot la memòria dels vius. El mite ha començat i l'espectacle continuarà... De diamants amb cabells de l'artista, passant per fills secrets i acabant en "petits i inconfessables" secrets, tot està a la venda. La maquinària de neteja s'ha posat en marxa i el que abans eren delictes, ara seran trets de la personalitat del cantant.

I mentre sembla que el món es capgira, aquí a la nostra petita realitat no hi ha cabuda per als mites, ni per a les operacions de màrqueting. La majoria som capaços d'intuir els seriosos problemes mentals de l'artista ex-negre i no ens deixam convèncer fàcilment pel discurs de l'austeritat vengui de Cort o de la Casa Reial. Ens imaginam que els reis no acurcen les vacances enguany per la crisi, i per això aquesta afirmació ens fa ganes de riure. Ens imaginam el rei posant en marxa el Fortuna, angoixat per la crisi... Això sí que no té preu.