algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

L'enginy del doctor Huarte (1575)

"Qui bèstia va a Roma, bèstia torna: poc aprofita que l'home rude vagi a estudiar a Salamanca, on no hi ha càtedra d'enteniment, de prudència, ni mestre que l'ensenyi." En aquest sentit, per bèstia, Fabra entén: persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia. La reflexió figura en l'obra del doctor Juan Huarte de San Juan Examen de ingenios para las ciencias (1575), que fou la primera fita de la moderna psicologia diferencial. Nascut a Saint-Jean-Pied-de-Port el 1529 i mort a Baeza el 1578, aquest metge i escriptor era analitzat, en els raonaments i les seves propostes, pel pensador sineuer Miquel Ramis Alonso, que escrivia entorn del punt esmentat que "l'home rude, maldestre en entendre, perdrà el temps cercant per les universitats el que no li ha donat la natura, perquè aquelles pressuponen esteniment esbargit.

No hi ha càtedra d'enteniment. I és el que necessita el qui sembla rude i molt més el qui ho és. Saber despertar l'intel·lecte o trobar-li el camí, potser únic, que té un esperit per a desenvolupar-se, és el treball més important i fecund que es pot donar en antropologia, prenint aquesta en sentit modern, emprat per filòsofs actuals, de Ciència de l'Home. Tal volta qui millor coneix l'home individu és la mare, i qui més el desconeix, la universitat. Una mare intel·ligent podrà posar càtedra d'enteniment per al seu fill. La universitat, per famosa que sia, es troba a molta distància de l'home individu. Coneix l'home, però no sap particularitzar.

Thomas Edison hauria fracassat a una universitat com a deixeble, malgrat portar dintre d'ell el germen per a fundar-ne una de pròpia. El seu mestre no el va comprendre, no va saber guaitar dintre de la seva ànima i el va acomiadar de l'escola per la seva rudesa. La seva mare, amb mirada genial, d'amor intel·ligent, li va obrir el camí de l'èxit. Els inicis en el camí de la vida pertanyen a la mare, perquè és obra d'amor. I en dir vida, parlam de la global de l'home, això és, tant del cos com de l'esperit, amb les seves potències totes.

I és obra d'amor, és a dir, unitiva, d'harmonia íntima, puix que només en sentir-se un podrà l'home desenvolupar-se. Ni càtedra de prudència: saber distingir el que és bo del que és dolent. No s'ensenya ni s'aprèn. És una qualitat innata, que neix amb nosaltres, i només es possible desenvolupar-la si la tenim..." Així, doncs, el doctor Huarte, a partir de l'observació i la crítica personals, elaborà un tractat de psicologia i un vàlid intent d'analítica dels fenòmens científics i literaris. Ramis Alonso realitzava aquest estudi sobre "l'examen d'enginys" l'any 1943. Recordem que la psicologia, considerada fins a finals del segle XIX com una branca de la filosofia, es confirmà com a ciència específica tot fent ús del mètode experimental, de les estadístiques i dels models matemàtics.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.