La sentència diu que totes les comparacions són odioses i que la majoria de les coses no es poden comparar. Jo no puc estar d'acord amb cap de les dues idees. Crec que la comparació és no solament una activitat molt recomanable, sinó fins i tot imprescindible per al progrés del coneixement. Si no tengués por de fer-me pesat, recordaria que la gran obra de Darwin fou possible perquè la precediren milers i milers d'estudis zoològics que es classificaven dins apartat o matèria anomenada Anatomia Comparada. Era -i és- una disciplina que s'ocupa de les semblances i diferències que hi ha en les diverses espècies d'animals que poblen la Terra. L'afició a la comparació i a la jerarquització jo l'he sentida des que era adolescent i he passat hores i hores discutint sobre qui era el millor jugador de futbol, el millor actor, la millor menjua i, per suposat, l'al·lota més guapa del poble, Son Ferriol. Crec que seria injust si no digués que en aquella època es va donar una curiosa coincidència, i és que el pare de l'al·lota que nosaltres teníem en el "top" de la classificació era, a la vegada, el propietari del millor i més bell cavall de carreres. Ah, si jo hagués tengut un parell d'anys més i una millor presència física! Per ventura hauria trobat el cel a la terra.

Durant molts d'anys de la meva vida -i encara ara- he sentit aquesta necessitat de tenir jerarquitzats els meus amors. Hi ha tantes coses d'alta qualitat per estimar a la vida -escriptors, científics, paisatges, olors, esportistes, animals, films, quadres, cançons, etc.- i és tant curt el temps que tenim que seria absurd invertir-lo en coses mediocres havent-n'hi tantes de molt bones. És per això que sempre he prestat molta atenció a les opinions particulars o col·lectives que han jerarquitzat o classificat per ordre d'importància les coses en què cal fixar-se en aquest món. Molt especial esment he posat a saber els autors preferits dels meus autors preferits -Pla, Fuster, García Márquez, Borges, Umbral. Els resultats de tot plegat pel que fa a la meva formació han estat mediocres, però aquesta mediocritat és deguda a la meva molt discreta capacitat natural i no al mètode, que és prou bo. L'esmentada preocupació per tenir ben jerarquitzats els meus amors o admiracions l'he sentida molt especialment en el cas del que podríem anomenar eines o instruments per al coneixement: per millorar el teu saber. Des que vaig ser petit m'ensenyaren la importància que tenien els diccionaris i les enciclopèdies. Molt després foren les bases de dades bibliogràfiques les que ocuparen la primera posició, principalment les confeccionades per l'Institut for Scientífic Information (ISI), que no sols permet amb gran eficàcia la recuperació de la informació científica i cultural, sinó que elabora, també, uns índexs molt orientadors sobre quina és la informació més transcendent i més convenient de llegir en primer lloc en qualsevol camp. Sempre que parl dels productes que ens ofereix l'ISI no puc estar d'agrair el gran privilegi que tenim els membres de la UIB de poder gaudir gratis dels serveis que dóna la "Web of Knowledge". Seria hipòcrita per part meva no afegir la meva sospita que els que gaudim de tal privilegi no en treim tot el suc possible.

I, tanmateix, la Web of Knowledge no ocupa actualment el primer lloc en les meves preferències. Si em fessin la clàssica pregunta de què m'enduria a una illa deserta si solament m'hi pogués endur una cosa, no diria ja un diccionari, una base de dades bibliogràfica o el Science Citation Index. La meva resposta seria una pàgina web que es diu "Youtube". M'hauria agradat poder explicar les raons de la meva nova preferència. Haurà de ser la setmana que ve. Ara només voldria intentar que l'article fos una mica cap-i-cua i expressar, aprofitant el títol de la coneguda cançó de Cole Porter, el meu reconeixement a l'extraordinària eina que internet posa a la nostra disposició. Sí, estimat Youtube, per a mi realment "you are the top".