Bones pràctiques
Hi va haver uns anys -dècada dels 80, principis dels 90- en què els responsables de la política cultural de les administracions públiques, probablement amb la millor de les intencions, van fer un flac favor al mercat de l'art: volent potenciar les joves promeses i en general els artistes locals, es van gastar veritables fortunes en l'adquisició compulsiva d'obres d'art per a la decoració de les dependències institucionals, cosa que provocà una inflació de preus i un desgavell lamentable en els criteris de qualitat, selecció i oportunitat. Sortosament estam parlant del passat. Les administracions n'han après, i avui sovintegen les iniciatives de promoció dels artistes del nostre país que incorporen el valor afegit de potenciar la funció social de l'art.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema més greu que té l'art en aquests moments és la manca de qualitat. L'art actual no interessa a ningú. I si no interessa és perquè els artistes fa temps que han perdut les fites, no perquè els espectadors siguem beneits. La gent normal volem veure coses belles que ens remoguin la part espiritual que tots tenim a dins, no les inexplicables neures de l'artista, que, no sé per què, sempre es tradueixen en escenes desagradable o fins i tot repulsives sense cap significat perceptible. Això ja ho va fer Coya fa dos-cents anys, amb la diferència que ell ho feia bé. D'altra banda - no ens enganyem- el que passa artísticament a Mallorca sempre és el reflex mediocre del que ha passat primer a altres països. I d'això no se n'allibera ni el supravalorat Barceló.