Joan Puigcercós, en comunicar que ERC donarà suport al model remès a les comunitats per Elena Salgado, remarcava ahir que els catalans han arribat a aquest punt "extenuats". L'extenuació del contrincant, en política, és tan important com en l'esport, i Zapatero ha practicat aquesta tàctica de manera implacable, de vegades irrespectuosa i tot. Són importants els temps en què s'ha programat tot plegat, fins a arribar a aquest esborrany quan la política es mustia per efecte de l'estiu.

Així les coses, de les xifres inicials que es consideraven justes i prudents ja ningú no se'n recorda, de manera que el finançament autonòmic serà finalment jutjat pel principi de la botella mig buida o mig plena. Per ara, el president Francesc Antich es manifesta satisfet amb el model, tot i que la satisfacció no és desbordant perquè la cautela li posa fre. Aconseguir situar la comunitat en la mitjana de l'Estat és una victòria, no n'hi ha dubte, però es pot acabar convertint en una victòria pírrica si no s'assoleix posar punt final a un espoli fiscal que ha compromès i continua comprometent el desenvolupament i el progrés de les nostres illes.