muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Google i/o Microsoft

Fa una mesada que Microsoft va anunciar, amb bombo i platerets, que posava en marxa el seu nou cercador, de nom Bing, l'objectiu del qual sembla que no sigui d'altre que disputar el paper predominant que ara mateix té Google en aquest àmbit. Tot indica que es tracta d'un moviment en la direcció de dir "som aquí i no badeu", perquè ben bé no m'acab de creure que ni els més optimistes de can Microsoft hagin arribat a pensar que podien disputar -amb possibilitats- la supremacia de Google, basada no tant en un algorisme de cerca més o manco afortunat, com en una poderosa infraestructura de servidors distribuïda arreu del planeta i que és la que li permet donar, de manera gratuïta, els megues d'emmagatzematge que ara mateix donen a qualsevol usuari que ho demani. La resposta de Google, si és que d'això es tracta, no s'ha fet esperar: aquesta setmana ha anunciat que està treballant en un sistema operatiu, Chrome de nom, i que ja hi ha devers nou fabricants importants que han mostrat el seu interès per distribuir els seus ordinadors amb aquest sistema, per comptes del tradicionalment imposat windows.

No cal ser gaire perspicaç per suposar que deu haver preocupat més l'anunci del Chrome a Microsoft que el del Bing a Google. I les raons són diverses, tant tècniques com de, diguem-ne, màrqueting. Així, en primer lloc, l'aparició del Chrome es produeix en un moment en el qual Microsoft ja fa estona que està en el punt de mira -amb algun tret disparat per la Unió Europea- a causa d'algunes de les tècniques que els han permès arribar a la quasi monopolització del mercat de sistemes operatius per a ordinadors personals. Entre aquestes tècniques no hi jugava un paper menor els contractes d'exclusivitat que havien de signar els venedors d'ordinadors: si volien que alguns dels seus ordinadors arribassin al mercat amb el windows preinstal·lat, havien de pagar a Microsoft la corresponent llicència per tots i cada un dels ordinadors que sortissin de les seves línies de producció. El programari lliure va posar de manifest la dificultat que hi havia per aconseguir un ordinador sense windows, o perquè et retornassin els doblers de la preinstal·lació si no la volies fer servir, i va possibilitar l'aparició en el mercat d'ordinadors sense windows preinstal·lat, al soscaire de les investigacions per abús de posició dominant que van fer a Microsoft, tant a una banda com l'altra de l'Atlàntic. El Chrome que arriba ara, basat també en programari lliure, no ve de la mà de ni de l'ètica ni del romanticisme associat a la comunitat del programari lliure, ve de la mà d'un altre gegant -que no té per què ser millor que Microsoft- amb un pla de negoci definit i també amb el prestigi que les seves realitzacions i trajectòria li atorguen.

Per altra banda, s'espera que el Chrome faci un gir important a la concepció dels sistemes operatius, seguint la filosofia de Google: tot a la xarxa. Per això s'espera que sigui simple i directament orientat a treballar a Internet, que l'arrancada sigui molt ràpida i no eterna com és ara mateix. Record que, fa uns anys, en un congrés internacional, un dels ponents va donar la xifra esgarrifosa d'hores de feina perdudes en tot el món degudes als minuts d'espera fins que l'ordinador esdevé plenament funcional. El Chrome, diuen, serà molt simple i prioritzarà el navegador amb la vista posada al nou sistema de feina que va penetrant, basat en el fet que les aplicacions ja no resideixen a l'ordinador: són a la xarxa, lloc on també hi ha els documents. Una aproximació que té avantatges i inconvenients, però que pren en consideració la utilització d'un dels recursos més universals que tenim avui a l'abast com és Internet.

En definitiva, encara que no m'estigui bé esmentar-ho, els inicis de la dècada dels 90 van ser testimonis d'una rivalitat -més d'usuaris que d'empreses- entre Apple i IBM, ja en aquell moment vaig escriure i publicar que el problema no eren ni l'una ni l'altra, sinó que el problema acabaria sent Microsoft, que començava a despuntar. Malauradament, el temps em va acabar donant la raó. Els he de confessar que, per raons similars a les d'aleshores, ja fa estona que mir Google amb una certa desconfiança. I és que els monopolis, siguin de la casta que siguin, mai no acaben de ser bons per a la ciutadania que els ha de patir.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 13 anys
Tens raó Llorenç ... Microsoft és un llop ... però Google no se queda enrera. Per jo és inclús més perillòs ... és un llop amb pell de mè
Valoració:1menosmas
Per Llorenç, fa mes de 13 anys
Crec que sí, però no te'l puc identificar, per ventura perquè n'hi ha molts, entre els quals no hi juga un paper menor la comunitat del programari lliure. Però, sigui quin sigui, la xarxa en serà l'instrument, ben igual que ho és per a Google.
Valoració:1menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys
Idò haurem de canviar un Big Brother per un altre. Però, jugarà algú el paper que aleshores jugava Apple?
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente