nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
10°

Porcel i la revetla

Ens trobàrem a Ciutat, a la dolça i daurada tardor, en un acte oficial que aviat s'oblidà. Parlàrem i parlàrem, en Baltasar i jo. Com a bon andritxol, en Baltasar era un bon conversador i jo, com a bon pobler, sóc un bon conversador. Ambdós sabíem escoltar. El vaig convidar a pronunciar la conferència oficial del dissabte de Sant Antoni, a sa Pobla, el cor de l'Illa aquella nit. Va fer un parlament intel·ligent i emocionat, i després enfilàrem la festa, el foc, flames i espurnes, dels foguerons al carrer. La gentada per la plaça. Havíem sopat d'un bon arròs. Mirava, analitzava i retenia el que succeïa al seu entorn.

Parlàvem. Em va dir: "Això som nosaltres, els mediterranis, aquesta fusió de festa bàquica i de ritual apol·lini. Orgia i serenor. Aquí tens una revetla dionisíaca i una gent apol·línia". Sortírem d'un cafè, em digué: "Tu continua, jo me n'he d'anar a Ciutat". Abraçada de tot cor. Tot l'aire encès de la nit era cor. Anys després, a la seva magnífica novel·la Olympia a mitjanit, a un capítol, Baltasar Porcel amb el geni del novel·lista feia reviure l'ambient de la revetla, de la nit de Sant Antoni a sa Pobla. El novel·lista, de la realitat, en fa ficció i, de la ficció, en treu realitats; però sempre amb un gust literari, l'ànima de l'escriptura.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.