"El treball ha de ser el més agradable possible", aconsellava Javier Mariscal, que inaugura cosa a Londres (dilluns nit, a l'info de la 4), prologant la reflexió d'Iñaki Gabilondo, que anunciava la contraofensiva de la dreta financera nord-americana després de la cirereta de la condemna a Madoff: "El mercat és una verge, l'estat és un violador i visca la mà invisible". Aquest és el lema dels nous temps, i oblidem Madoff, que no es mereix ni tan sols haver esdevingut un símbol (com Al Capone).

Ni tan sols l'altre símbol d'aquests dies, Michael Jackson, ha tingut tanta sort, perquè el seu nom s'associa més cada hora que passa a la conspiració (i per tant al friquisme), malgrat els esforços que feia Larry King (ahir, a l'LK Live de la CNN+) amb l'ajut de dos metges forenses. Els rumors i els disbarats són immunes a la ciència (i a les autòpsies), i per llarg que fos el programa no podrien esgotar totes les línies conspiratòries: que Michael Jackson fou assassinat per Ahmadinejad per distreure l'atenció del món, que es va suïcidar fugint dels problemes financers, que realment va morir el 1966 i que d'ençà ha estat reemplaçat per un doble...