La naturalesa literària de Superman (1978)

Tot i que la trama de Superman no és cap excés d'imaginació, puix que es basa en la història d'Abraham traslladada a un àmbit galàctic. El personatge va néixer el 1938 i, des d'un començament, les seves historietes gràfiques tingueren un gran èxit popular. Els dibuixos s'anaren perfeccionant amb el temps. I passà al cinema. En ancava la novel·la i la va dur a terme Eliot S. Magin el 1978, una primera edició de la Warner Books Inc. de Nova York. La pel·lícula era la més ambiciosa i esperada per part dels amants dels relats d'aventures. Disposà d'una nòmina excepcional d'actors. Christopher Reeve, Marlon Brando, Susannah York, Gene Hackman, Glenn Ford, terence Stamp, Valerie Perrin, Maria Schell... La literatura era un risc afegit...

"Ho havia intentat. Bé sabia Déu que Jor-El ho havia intentat, però el final arribaria, malgrat això, abans del que ell havia cregut. Probablement, abans que el sol de Cryptonòpolis envermellís amb la llum del dia una vegada més. Només un superhome podia concloure la tasca de muntar una nau espacial familiar abans que les tensions del nucli del planeta escampassin la massa de Krypton per tota la galàxia. Des que dos desvalguts vagabunds espacials es trobaren en el gran planeta roig deu mil òrbites estel·lars enrere, el món havia patit agonia. En termes geològics, hi havia hagut temps suficient per a crear una civilització pròspera i satisfeta de si mateixa.

Temps suficient per als fonaments d'una raça orgullosa que havia domat un món tan impropi per a la vida humana, que les primeres generacions havien de dormir més de la meitat del dia i se sentien més a gust anant a quatre potes, tan forta era la gravetat. Krypton havia estat el millor exemple de la supervivència del més apte de la família humana en la història de tota la galàxia. Els febles morien abans de poder deixar descendència i, encara així, la mortandat infantil fou espantosa durant milers d'anys. Però Krypton, com en altres mils de mons habitables de les immensitats estel·lars a les quals el món havia emigrat, l'espècie humana hi havia sabut desplegar la seva sorprenent capacitat d'adaptació.

La terra canviava l'home molt abans que l'home canviàs la terra. Malgrat que l'aparença exterior canvià molt poc, la fisiologia de la raça s'alterava subtilment. Els teixits musculars es densificaren i els reflexos motrius s'aguditzaren, el mateix que les percepcions. Augmentà la capacitat òptica. Començà a desenvolupar-se una nova gamma de facultats físiques que permetés als éssers humans viure a un planeta de mida monstruosa, canvis climatològics sobtats, un sol variable pel que fa a la calor i, en termes generals, massa feble en intensitat lumínica...". Krypton. Un planeta que es desintegrava...