bruma
  • Màx: 15°
  • Mín:

La guerra colonial

37952

Un llibre per obrir els ulls i la ment.

Els primers historiadors no franquistes que tractaren la insurrecció armada feixista-militar de 1936 apuntaven la raó de ser de la rebel·lió en foragitar el Front Popular. Varen caure en el simplisme de reduir el conflicte a la dialèctica dreta-esquerra. Això no obstant, s'han aixecat veus i documents que assenyalen que la guerra incivil va ser, part damunt tot, una "cruzada nacional" (tal com la definí la Conferència Episcopal Espanyola) contra el separatisme. He rellegit els diaris de sessions de la República i, a més de certificar la histèria d'Espanya i el caràcter repetitiu dels tics dels actuals partits polítics, he confirmat que, efectivament, la dels Tres Anys va ser fonamentalment una guerra colonial contra el País Basc i Catalunya.

L'Espanya republicana (com la monàrquica d'ara) havia patit govern dels dos colors i, per tant, la CEDA i el PSOE sabien de la seguretat que dóna el "torn de partits" que inventaren Cánovas i Sagasta i que practiquen els seus actuals hereus. Allò que preocupava era, allò que preocupa és, el que ells anomenen "ruptura": el dret a decidir!
La darreria de 1935, en el frontó Urumea, Calvo Sotelo va mostrar el llautó quan amollà el seu "antes roja que rota". Aquella sincera confessió pública delatava que, més enllà d'ideologies, el que volien els espanyols (fossin falangistes, fossin socialistes) era la unitat per la força. Telesforo Monzón, intel·ligent líder del PNV, pensador, bon prosista, creador de l'ertzaina i dels serveis secrets bascos, va aprofitar la patinada i, a la sessió de dia 5 de desembre de 1935, va fer una intervenció antològica que aclaria quines eren (quines són) les vertaderes trinxeres del conflicte.

Monzón, que aleshores tenia 31 anys, va dir, segons el diari de sessions de les Corts espanyoles: "En la trayectoria de la historia de España hay un momento, precisamente aquél en que éramos soberanos y libres, como lo habéis visto aquí, en que dependía de España medio mundo. Y, señores, ¿dónde está ese medio mundo? ¿Dónde está vuestra gran potencia? ¿Qué ha sido de Filipinas? ¿Qué ha sido de Cuba? Cuando un pueblo pide a España la autonomía, España, en vez de autonomía, envía lo que, por lo visto, va a mandarnos ahora el Gobierno: persecución. Entonces, la voz de libertad de un pueblo crece." El President va haver d'aturar la sessió enmig de la cridòria dels diputats espanyols de tot signe, però no va ser per reprimir els crits ni els insults contra el líder basc, sinó per cridar l'atenció i amonestar Monzón per "falsificar nuestra realidad" (sic).

Els diputats bascos i, tímidament, els catalans, feren intervencions pedagògiques inútils sobre la legitimitat d'aspirar a la sobirania nacional. Calvo Sotelo va explicar la seva frase: "Dije que prefería una España roja a una España rota. ¡A mí eso qué me importa si va a sobrevivir la unidad nacional, si con una España roja que ha de ser pasajera y temporal no se va a romper el vínculo o la unidad nacional de mi Patria! ¡A mí eso qué me importa si ha de subsistir la Patria, mientras que con una España rota la Patria quedaría muerta!". Telesforo Monzón, el mateix que va dir que "una llengua només mor si els seus parlants l'abandonen", el mateix que va dir que "serà quan no ens entendran que ens voldran entendre", va replicar: "Llegará un momento en que la autonomía que vosotros ofrezcáis ya no satisfará. Cuando los vascos os reclamen más que una autonomía, entonces querréis concedernos un trocito; pero puede ser tarde, como lo fue en Cuba".

Mig any després els militars es revoltaren. Per combatre l'Espanya roja? No! Tant els és que sigui roja com blava! Tres mesos després de la insurrecció, l'octubre de 1936, a la Universitat de Salamanca, Francisco Maldonado (llegiu Savater) va explicar novament de què anava la cosa: "Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación. El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva como un cirujano resuelto". El Rector de la universitat, Miguel de Unamuno, va voler replicar aquella frase, però Millán Astray el va interrompre per cridar: "¡Viva la muerte! ¡Abajo los intelectuales!".

Ha passat el temps i només hem millorat en una cosa: els militars d'ara no es podrien sublevar! La resta? Igual! Monzón s'avançà 70 anys a Ibarretxe, el qual han insultat des de l'esquerra i des de la dreta per voler consultar el seu poble! Calvo Sotelo s'avançà 70 anys a Rajoy i a Zapatero. Allò que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. Ho han demostrat a Navarra, on el PSOE ha cedit el govern al PP, emmascarat d'UPN, i a Euzkadi estricta, on el PP ha escenificat "La Torna". "Antes roja o azul que rota!", criden del bracet PP i PSOE. En canvi, quants de catalans o bascos d'esquerres serien capaços de cridar: "abans de dretes que subjugada!"? I quants de dretans acceptarien "abans d'esquerres que sotmesa!"? Aquesta és la més exacta definició del "sectarisme nacionalista". Per decidir el model polític del nostre país, abans cal la llibertat. Aquest és l'ordre de prioritats correcte si volem aspirar a figurar en el concert de les nacions lliures del món i poder decidir, democràticament, el govern que la majoria consideri més eficaç.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente
Per lluis, fa mes de 13 anys
Apatrida ..cap a lalluna...apatrida,,,,apatrida..pobret
Valoració:-1menosmas
Per Al bocí d'apàtrida, fa mes de 13 anys
Apàtrida, ets un egòlatra. Vares penjar el primer dels comentaris a aquest article per intentar reconduir el debat a allò que es denunciava: "el simplisme de reduir el confilcte a la dialèctica dreta-esquerra" i defugir una nova perspectiva de la guerra, la colonial, que va destapar Josep Benet. Tu, en definitiva, vols posar l'èmfasi en el discurs dominant. Amb tots els comentaris que has enfilat hauries de veure que no escrius en el lloc adequat i només mereixes el suport de l'espanyolisme més ranci, tant si és roig com si és blau. És a dir, els que insulten als altres, com vares fer tu mateix, amb un "que et bombin!".
Vols obrir i tancar el debat? És això, el teu somni? Doncs, de part meva, t'ho pots confitar. Entre el teu primer i darrer comentari, la gent ha vist molt clar per on circules: per la via de treure ferro a l'objectiu colonialista d'Espanya. La de 1936, però (i gràcies a gent com tu, gens ignorant), també la d'ara mateix. Si fossis apàtrida de bon de veres, valoraries el significat de la presència d'Alemanya i Itàlia a la guerra i de tota la documentació que demostra que el seu objectiu era esclavar el País Basc i Catalunya perquè necessivaten fer de l'Espanya UNA, la tercera gran potència feixista europea. Només has parlat d'Espanya perquè ets d'Espanya. Ni més ni pus. I només ets apàtrida català.
Valoració:4menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 13 anys
Per al.lusions i ja per acabar amb un debat en el que ja està practicament tot dit, et diré "aclàssic" que jo ni pertanyo ni he pertangut mai a la CNT. Llavors, no sé per quina raó hauria jo d'explicar les seves sigles. Et diré que és un sindicat que em mereix simpaties en algunes de les seves actuacions històriques com també discerpàncies amb uns altres. La questió de la seva "N" supos jo que l'hauriem de cercar en els seus fundadors, allà per l'any 1910. El que si et puc dir és que entre la gent cenetista que he conegut (joves i vells) mai he trobat veleitats nacionalistes de cap tipus, Estàn contra l'estat, tengui aquest el llinatge que tengui. Però, insisteixo, aixó és una valoració personal d'un que mai ha estat dins aquesta organització.

Pell que fa al tema "Alexandre Jaume" et diré que jo no jutjo les seves darreres paraules. Ni m'agraden i em deixen d'agradar. Només constato que era un personatge amb molt de matissos i que extreguent un sol texte seu aillant-lo de la resta, és possible que no facem justicia a les múltiples facetas de la seva personalitat.

En tot cas, en Alexandre Jaume, per la seva sensibilitat cap a la clase treballadora (tan diferent a la del PSOE actual) i per la seva digna actitud davant la mort, es mereix tots els meus respectes.
Valoració:-7menosmas
Per aclàssic, fa mes de 13 anys
Per què no m'ha d'agradar? El que m'agrada més poc és l'afusellament, certament, i comparat amb això, entrar a valorar les darreres frases, no ho sé...

En qualsevol cas, tampoc t'agradaria gaire a tu, si tan apàtrida fossis, la referència a qualque pàtria, suposant que "Española" per a Jaume significàs això, una pàtria. Sí que podria tenir interès saber quins foren aquells "soeces insultos". Perquè, segons tu, els morts mallorquins eren tots "rojos" i gairebé cap d'ells "separatista". Que "català", per a Alexandre Jaume, significava "nacionalitat" no admet gaire discussió a la vista de la cita que ens fa el seu descendent. Ara per ventura falta esbrinar què significava per a Jaume "espanyol". Potser no entraria tan en contradicció com voldries.

Supòs que no t'ha agradat gaire el que deixes sense resposta. La N del nacionalisme presumptament apàtrida, tens pendent.

Salut.
Valoració:13menosmas
Per Apàtrida, fa mes de 13 anys
En Alexandre Jaume va ser, certament, un personatge complexe i en ocasions contradictori. De familia burguesa i acomodada, va ser diputat per el PSOE, partit al que pertanyia i on representava una ala moderada i pactista. Es preocupà amb sinceritat per les condicions dels obrers i, entre d'altres iniciatives, va cedir uns terrenys de la seva propietat a Esporles per a la construcció de la Casa del Poble. Va escriure molts d'articles defensant els drets dels treballadors i va tenir una actitud valenta i molt digna en el moment d'enfrontar-se a la seva mort. El seu company Ignasi Ferretjans fa una descripció del seu assasinat que probablement no agradi a aclàssic:

"El dia 24 de febrero reuniéronse en el cementerio de Palma unos tres mil falangistas y requetés, entre ellos un gran número de senoritas, àvidas de presenciar el fusilamiento de nuestros camaradas. Para estos seres ruines sin conciencia ni sentimientos de ninguna clase, fue el 24 de febrero un dia de fiesta mayor. Llegaron al cementerio los condenados a la última pena; Jaume, dueño de símismo, se mantuvo sereno y tranquilo hasta el ultimo momento. Rechazó con gran violència la inoportuna intervención de un malvado vestido con hàbitos seglares. Los mercenarios de Franco rugían como salvajes lanzando por su boca infecta los mas soeces insultos contra los condenados. Llegó la hora tràgica. Jaume con toda la fuerza de sus pulmones, lanzó al espacio dos gritos: Viva la Revolución Española, Viva el Proletariado Mundial. Cincuenta fusiles mercenarios vomitaron su metralla destrozando la cabeza y el corazón de nuestro buen amigo.

I amb aixó no estic intentant negar les idees nacionalistes catalanes s d'en Jaume que queden molt ben reflectides en aquest article que ens ofereix el seu descendent. Només vull deixar clar que els fets no eren tan en "blanc i negre" com alguns ens volen vendre. Hi ha molt de matissos que alguns prefereixen no veure.
Valoració:1menosmas
Per aclàssic, fa mes de 13 anys
Crec que sí. Moltíssimes de gràcies. Ara no sé si on ho vaig llegir va ser al llibre de Josep Moll "Nacionalisme i reforma constitucional", que no tenc a mà.

Sigui com sigui, l'apàtrida pot començar a rosegar els mots amb què un socialista mallorquí explica la pàtria.
Valoració:3menosmas
Per Marçal, fa mes de 13 anys
Alexandre Jaume és mereix tots els meus respectes. No així un descendent seu (aquest anterior?) que exerceix el periodisme, surt a debats televisius i no parla una paraula de la nostra llengua malgrat coneixer-la. Quin pintxo!!
Valoració:0menosmas
Per Para aclàssic, fa mes de 13 anys
Jaume era Alejandro porque nació en América y no hablaba catalán, a pesar de ser un gran catalanista. Este hecho fue una de las causas de su fusilamiento, a pesar de ser cónsul de un país extranjero. No se si te refieres a estas palabras publicadas el año 1933 en EL OBRERO BALEAR reiterando un pensamiento escrito cuando era joven: "Era mi tesis, en aquel artículo, que Mallorca no podía formar un todo orgánico sino parte de este todo. Que nuestra lengua, nuestra raza y nuestra historia nos ligaban a Catalunya. Que hablar de mallorquinismo era desconocer en absoluto la realidad viva del problema e inventar entidades artificiosas y fantásticas. Y que los mallorquines, quisiéramos o no, éramos catalanes de Mallorca, como nos había llamado ya el más grande mallorquín de nuestra historia: Ramon Llull. Han pasado desde entonces muchos años. Mi postura no ha variado. Sigo aferrado a los mismos principios. Sigo luchando por la consecución de la ilusión que he acariciado durante toda mi vida; por la federación de esa región balear a la antigua nacionalidad catalana. Ya sabemos que la realización de ese sueño se halla dificultado por el artículo 13 de la Constitución pero nada hay que pueda detener el cumplimiento de un ideal cuando arraiga hondamente en la conciencia popular".
Tiene otros artículos en los que se define, siempre en castellano, como miembro de la "nación catalana" y muy crítico con la prohibición expresa de la Constitución de la República que impedía la federación de distintas regiones, una prohibición que iba dirigida exclusivamente contra la unidad de Navarra con el País Vasco y la de Catalunya con Valencia y Baleares.
Ahora puede salir este apátrida nacionalista español a decirnos que Jaume era socialista y no independentista. Yo soy descendiente suyo y doy fe que el sentido de sus palabras era idéntico a las de Gabriel Alomar, su gran amigo, y a las de Emili Darder, junto a quien cayó ante el mismo pelotón de ejecución fascista.
Valoració:7menosmas
Per aclàssic, fa mes de 13 anys
He cercat unes afirmacions que record haver llegit d'un pancatalanisme rabiós i desacomplexat del socialista Alexandre Jaume, i no les he sabudes retrobar. Qualcú recorda on són i les pot citar, per favor?
Valoració:-1menosmas
Per aclàssic, fa mes de 13 anys
Jo només veig clar que un que digui que és apàtrida, tan lluny d'Espanya com de Catalunya, és dins el brou fins al coll, ben igual com un masclista que digués que no és masclista ni feminista. No pot ser. O estàs per la igualtat o per la desigualtat, per la justícia o per la injustícia. Si davant l'ocupació alemanya de Polònia signes com a apàtrida, el que hauries de dir és que ets un cínic sense fronteres ni límits de cap mena. I si ho fas davant l'ocupació espanyola de Catalunya, ben igual.

O si t'agrada la CNT, posem per cas, has d'explicar a quina nació o nacionalitat es refereix la N de Nacional.
Valoració:19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente