La meravella del món (468 aC) (I)

"Moltes són les meravelles del món, però la més gran meravella és l'home. Amb l'ajut del vent tempestuós meridional, sap recórrer la mar escumosa a través de les inflades ones que rebullen al seu entorn. Fatiga la divinitat suprema, la terra inesgotable, amb l'anar i venir de la seva arada, any rere any, arrossegant-la amb la força de les seves mules. I a la tribu dels ocells lleugers i les tropes dels animals salvatges i la fauna marina de l'oceà, tot això, l'home ho captura dins els replecs de les ben tramades xarxes. Domina també amb les seves invencions el salvatge animal muntanyenc i sotmet el cavall de poblat clin al jou que li rodeja el coll, i també el bou infatigable. I el llenguatge i el pensament àgil com el vent i les lleis i els costums. Tot s'ho ha ensenyat a si mateix i, en abrigar-se dels dards dels gels desagradables, al cel obert i les pluges inclements; té recursos per a tot i mai no s'aventura vers el futur si no en té; només la mort és mostra incapaç d'evitar, però sí de guarir malalties que poden semblar intractables.

Amb una intel·ligència extraordinàriament fecunda, de vegades camina vers el mal i d'altres vers el bé, i sobre la justícia eterna estableix les lleis de la terra". Aquest text pertany a l'obra Antígona, de Sòfocles. Aquest poeta, tràgic grec, que fa aquí una lloança de la raça humana, mai no hauria pogut imaginar quins avanços tecnològics hi hauria vint-i-quatre segles després, amb les llums de tants invents, tants aparells, tants mitjans de confort... però alhora es mostraria decebut que l'home no ha après encara a controlar els seus instints assassins, tot comparant, per exemple, les guerres de la Macedònia antiga i les de la moderna, o l'antiga Iugoslavia, on el salvatgisme de la gent armada només presenta diferències en què les armes actuals són més perfectes i sofisticades. Nascut a Colona l'any 495 i mort a Atenes el 405 abans de Crist, aquest gran home, que s'admirava de l'home, havia nascut de família rica i a quinze anys ja era elegit director de la coral de nins que cantava la victòria de Salamina (tornant al tema balcànic), fou músic, actor i el 468 es donava a conèixer com a autor teatral.