Del temps de la segona restauració borbònica ençà? -de la ‘transición', que en diuen- hem vist com la política lingüística espanyola consistia a anar continuant la seva tasca de substitució lingüística del català per l'espanyol, del mallorquí pel foraster, sense fer massa renou, fent-nos adesiara qualque ‘concessió' perquè nosaltres no ens en teméssim, de la continuació de la imposició de l'espanyol.
Ells saben que nosaltres som un poble que fa tres-cents anys que tenen sotmès. Saben que els pobles sotmesos arriba un punt que pateixen la Síndrome d'Estocolm, o sigui, que el segrestat agafa el llis a la seva situació, a poc a poc perd de la memòria la llibertat com a situació normal, i arriba a fer-se amic del segrestador. Dins el PSOE ho tenen clar: la imposició de l'espanyol s'ha de fer tira-tira, ‘mañosamente', aguantant i consentint la nostra existència si cal una generacioneta més, però evitant que els catalanoparlants siguem conscients de la seva tasca colonitzadora.
Dins el PP, en canvi, n'hi ha que són com els del PSOE i n'hi ha que frisen. Tenen por que, si esperen una generació més per eliminar-nos, ens arribem a refer. Per això volen accelerar el procés. Per afegitó, acaba de sortir el partit nacionalista espanyol ‘Unidad, Paz y Democracia' que no té altra quimera més que el nostre extermini lingüístic. Va endarrer -i crec que ho aconseguirà- de ser el partit frontissa entre els altres dos partits nacionalistes espanyols -PP i PSOE- les properes legislatures.
Això pot ser molt dolent si els mallorquins, valencians i catalans resistents ens deixam concagar per les agressions espanyolistes que s'acosten. Però pot ser molt bo, boníssim, si som capaços de fer veure al nostre poble les vertaderes intencions d'Espanya cada vegada que ens en faran una de les seves. Cada agressió nacionalista espanyola que ens caurà damunt els propers deu o quinze anys, ens pot fer el doble de mal que les agressions ‘mañosas' del PSOE o del sector menys franquista del PP.
Però, si ho sabem aprofitar, igualment cada agressió pot accelerar el procés de cap a la nostra emancipació nacional fent-nos fer el doble de via que amb la política de ‘qui dia passa any empeny' que hem vist del temps d'en Pujol fins als dos Tripartits del Principat i els dos Pactes mallorquinistes de centreesquerra de les Balears. Així és que les processons antimallorquines com les de dissabte passat, si anam vius, no ens han de fer por. Al contrari: com més vent, més vela!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això d'Unidad, Paz y Democracia és un error o una broma intencionada? Perquè ja que estam podria ser Unidad, Paz y Democracia Orgánica (i fins i tot afegir-hi "Victoria")
I com hem d'aprofitar això que dius, Jordi? Els mallorquins, majoritàriament, volen continuar essent espanyols. Basta mirar què voten la majoria d'ells (PP i psoÉ); d'altra banda, els partits nacionalistes de cada vegada tenen menys pes parlamentari.
Si senyor!!!