Provoca un cert esglaiament l'alt grau d'irresponsabilitat que s'ha pogut detectar en el cas dels contagis per virus tipus A a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares, a Madrid; un episodi certament fosc agreujat pel fet que s'autoritzàs una visita escolar quan els esmentats contagis ja s'havien confirmat. L'estupor es mescla amb l'abatiment quan tornam a comprovar com els nostres responsables polítics cauen una vegada i una altra dins la improvisació i la negligència, acompanyades sempre per l'obscurantisme informatiu i la temptació autoexculpatòria. Que en aquest cas les eventuals víctimes hagin pogut ésser nins i nines en edat escolar no fa més que afegir una dosi major de dramatisme a un esperpent més propi de la guerra de Gila.

A diferència de les democràcies consolidades amb les quals sovint intentam -debades- equiparar-nos, en el nostre país les errades greus sempre fan germinar dins els seus autors una actitud de prepotència i de rebuig de la pròpia responsabilitat, en nom d'una ètica sense culpables, en virtut de la qual davant un problema que genera alarma social el que s'imposa és atacar la víctima en lloc de censurar el botxí. En el cas del quarter d'Hoyo de Manzanares, la motivació que inspira la crítica a la ineptitud de la ministra Chacón desprèn -és evident- una forta pudor electoralista, però aquest fet no fa cap altra cosa que provocar una repugnància equidistant envers els qui juguen amb la seguretat i la salut dels ciutadans i els qui manipulen els fets per un grapat de vots.