El balanç de l'evolució econòmica en el primer trimestre de 2009 ha estat decebedor. Apocalíptic, potser. El consum baixa, la inversió baixa, l'atur augmenta. Tanmateix, Déu tanca un portell i n'obre un altre. Fa uns dies, la Ministra Salgado va veure un brot verd a l'àrida economia espanyola.
-Vamos a ver, Elena -va demanar-li Josete Zapatero- ¿era algo así como un oasis...?
-¿Con sus palmeritas y algo de musgo...? -va insistir-hi Fernández de la Vega.
I Elena Salgado va respondre afirmativament.
-Sí, sí, sí, sí...! -exclamava.
Sor Pepiño Blanco va assegurar-se que la Ministra no se n'hagués anat a jeure després de veure a la tele l'anunci de "Andalucía te quiere" on no surt ni una sola imatge del desert d'Almeria: tot més verd que Suïssa. Després va donar per bo el miracle.
-Ab Apostolis approbata -va mussitar.
I en veu més alta:
-Elenita ha visto un brote verde.
No repicaren les campanes perquè l'Església, als socialistes, ni aigua. Però arreu sonaren orquestrines. Els moixos del Puig de Sant Pere ballaren salsa.
EN EL CONSOLAT
Tot i les notícies optimistes provinents de Madrid, el President Antich feia mala cara.
-Sor Pepiño Blanco m'ha encomanat que donem un missatge optimista de la crisi -va anunciar a l'Honorable Manera.
Divendres la temperatura va superar els trenta graus.
-Que has vist cap brot verd, tu...? -va demanar-li l'Honorable Manera al President.
Va passar-se una mà pel front, el President.
-Venint d'Algaida tot el blat ja és groc -li va respondre.
Des del finestral del despatx observaven la Badia.
Ambdós veien com na Salfumant, la moixeta negra del Bar Flexas, es cremava els mostatxos perquè robava peixos de les senalles que els pescadors desembarcaven i ja els robava cuits i calents.
-Com poden veure un brot de verd, Déu meu...? -va exclamar el President Antich.
-Verde que te quiero verde... -va mussitar l'Honorable Manera.
-Verde viento, verdes ramas... -va continuar el President Antich.
Recitaven en veu baixa, com si passessin el Rosari.
-T'agrada Lorca...? -va demanar-li l'Honorable Manera al President Antich.
-Però sols em sé aquest tros de memòria -li va respondre.
I va afegir:
-Que no et fa res si ens passam a Santa Bàrbara va pel camp...
-Sense por de trons ni llamps... -va prosseguir l'Honorable Manera.
-A Madrid trona -va comentar el President Antich.
-Idò obri el paraigües que el xop caurà per aquí -va aconsellar-lo l'Honorable Manera.
Ambdós miraren el Cel, i el Cel era lluminós.
PALAU REIAL, 10
La preocupació del Consolat de Mar contrasta amb l'optimisme desbordant que es respira a la seu del Partit Popular. La campanya electoral per a les europees ja ha començat. I Madame Rosa rebrà el suport de la crema conservadora.
Mariano Rajoy visitarà les Illes Balears dissabte. A migdia serà a Menorca.
-Rosita -li va suggerir a Madame Rosa-, podemos repetir la mariscada de hace cuatro años.
I com que Madame Rosa no li responia, va continuar:
-Fue un ágape bueno, bonito y barato.
I va continuar:
-Estoy pensando en el chaval que ahora gobierna en Baleares. ¿Que no se gasta más de doce euros en el almuerzo diario...? Vale, Rosita. Pero ¿qué come...? ¿Potaje arriero...?
I va continuar:
-Nosotros, en cambio, nos pusimos fondones de exquisiteces y por cero pesetas. O sea, que la calidad y la cantidad están al alcance de cualquier bolsillo.
I va concloure:
-Que aprenda el pueblo.
En penjar el telèfon, Madame Rosa estava de futris.
Va adreçar-se a Josemón Bauzà:
-Dinarem de brots de garballó.
I va anunciar:
-Pagaré jo.
I va explicar-se:
-Perquè d'ençà que no governam totes les factures acaben a la meva taula.
I va concloure:
-Garballó amb oli i vinagre i un platet d'olives trancades.
ELS AUTOMÒBILS
Tot i que als ametllers ja hi ha ametllons i el President se n'atipa, la mala cara que fa no és atribuïble a un mal de ventre.
A Madrid no té predicament.
-Xisco -li va anunciar Josete Zapatero-, apliquemos el Plan Prieto Guerra del Treinta y seis.
I va explicar-se:
-O sea, que las Baleares se las apañen que España es lo que importa.
A continuació li va explicar que no vindrà a les Illes Balears a fer campanya.
-Y no nos seas fenicio -va afegir Sor Pepiño Blanco-. Echa mano al talonario y abona quinientos euros a quien se compre un coche.
Va demanar:
-Por cierto, tú y Manera ya habéis visto el brote verde...?
I va sentenciar:
-En verdad os digo que bienaventurados los que lo vean porque de ellos serán las canonjías, las concejalías y demás prebendas de las que tengo a bien disponer.
-I els altres...? -va voler saber, el President.
-Que se jodan -va respondre Sor Pepiño Blanco.
Va ajuntar les mans, va baixar els ulls i va encaminar-se cap al confessionari.
LA CRISI
Espanya disposa de dos experts en economia d'un nivell altíssim. L'un és el Professor de Georgetown, que en la línia del majoral d'Albenya ha decidit que la crisi se supera abaixant els jornals i abaratint els acomiadaments. L'altre, Josete Zapatero, que té el convenciment que la crisi serà un malson si tenim fe (és a dir, vegem els brots verds) i comprem un automòbil nou.
En Matasetzes va irrompre al despatx de Presidència, més content que un gínjol.
Va escometre l'Honorable Manera:
-Senyoret, afluixi la mosca i em compraré un Maserati.
Va fer-li l'ullet:
-Quan la Gran Cristiana em vegi al volant d'un Spyder, no tornarà a dir que la revolució proletària del desset va ésser un fracàs.
-Manera -va admetre el President-, haurem d'obsequiar amb cinc-cents euros tots els que vulguin adquirir un cotxe.
-Què dus a les butxaques...? -va demanar-li l'Honorable Manera.
-Un euro i un cacauet -va respondre el President Antich.
-I què faig amb el cacauet...? -va exclamar-se l'Honorable Manera.
-Senyoret, vos serveix de garantia per aconseguir un crèdit ràpid -li va respondre.
Va fer números:
-6.000 euros a un any amb un interès del 4,99% TAE i un 2% de comissió d'obertura.
Van pensar-s'ho els dos estadistes.
-I en vèncer el préstec em tornen el cacauet...? -va voler saber el President.
-Digau-los que poden menjar-se'l -va concloure en Matasetzes.
Va sacsejar-lo com si fossin les maraques de Machin.
Va dictaminar:
-Està afectat de criptorquídia. Segur que sols té un bessó.
