Vaja quina setmaneta que hem tengut!!!! Per començar, la notícia de la victòria del FC Barcelona a la Copa del Rei no va ser la pròpia victòria; la notícia va ser la no emissió i posterior postproducció de l'himne espanyol. S'ha fet famós, per cert, l'actor contractat per Televisió Espanyola que vestia una camiseta de l'Athletic Club de Bilbao i es posà la mà al cor quan sonava l'himne. Aquest pobre individu devia ser l'únic a tot l'estadi que no xiulava, i devia ser l'únic que feia gala d'un patriotisme a l'americana gens comú per aquestes terres. És per això que no ens queda més que pensar que era un figurant, un actor, un pagat per fer el paperet públicament. En definitiva, una retransmissió cutre, cutre, cutre que li ha costat el cap al cap d'esports de Televisió Espanyola i que li hauria de costar el coll a algú més.

I parlant de televisions, la setmana seguia amb la intervenció al Parlament de les Illes Balears del diputat socialista, Ernest Ribalaiga, que venia a demanar una disminució del pressupost d'IB3, tot criticant l'emissió de la Fórmula 1 en català. Però de què xerram? És que ens estam tornant bojos? A un país com el nostre, amb una realitat que suposava una substitució lingüística galopant, necessitam Fórmula 1, motos, futbol, entreteniment, cinema i tot el que sigui en ca-ta-là. Avui per avui, tal com ho va ser -i ho és- TV3 a Catalunya, IB3 és l'eina de normalització lingüística més important de Balears. I parlam d'IB3, i parlam de l'important tasca de Televisió de Mallorca, d'Ona Mallorca, d'IB3 Ràdio, etc. Aquí el que hem de menester no és que minvi el pressupost, aquí el que hem de menester és una aposta encara més forta per crear el major nombre de mitjans de comunicació en català i, en aquest sentit, ens cal una ràdio musical, segons canals, etc.

Diuen que no tenim doblers per pagar tot això, però el problema no és si els mitjans de comunicació públics són cars; el problema és que tenim, amb perdó, una merda de finançament i, en lloc de reinvidicar més finançament i voler ser com catalans, bascs, o madrilenys que tenen dos i tres canals de televisió, ens autoflagelam tot dient que hem de baixar els pressuposts públics que sustenten els mitjans de comunicació públics. Un altre debat és el de la programació. A mi m'agradaria més programació cultural, a un altre li pot agradar més l'entreteniment, però el quid de la qüestió és reivindicar més recursos per aquesta eina de normalització lingüística, cultural i de país que són les televisions públiques. Ja seria el súmmum del patetisme i de la contradicció que fos precisament aquet Govern que es plantejàs baixar els pressuposts dels mitjans públics!!!!!

Continuam amb la setmana i ens trobam amb la visita de Pepe Blanco, ara senyor ministre José Blanco. En principi les nostres taxes aeroportuàries havien de ser més cares que les Canàries, però Don José ho ha arreglat i com qui va a comprar a plaça i fa preu ens ha fet un bon preu. I a més, ens ha regalat el conveni de carreteres i ha vengut a Mallorca com un Rei d'Orient. Podríem dir "moltes gràcies, senyor Blanco, per la seva generositat", però en realitat hem de dir "moltes gràcies -sempre s'ha de ser educat-, senyor Blanco, per ser just i tornar-nos una petitíssima part dels doblers que se'n duen cap a Madrid". I la setmana acabava amb un Barça campió i amb la Feria d'Abril. Tothom té dret a fer les celebracions que vulguin, però el tema de la Feria té de cada dia manco sentit. La Feria d'Abril és allò que se sembla menys a una Feria d'Abril amb tots els seus ets i uts. La Feria és avui simplement la munió d'una sèrie de bars del Passeig Marítim que traslladen, per unes setmanes, els seus negocis a un altre indret.

La música, les copes i l'ambient disten més de la Feria d'Abril que un bou d'una vaca. Quin sentit té, en conseqüència, aquesta Feria que suposa un cost per a la butxaca de tots els ciutadans de Palma? A mi em semblaria bé si la Feria fos una autèntica mostra de la cultura andalusa present tan àmpliament a ca nostra. Em semblaria bé si, a la vegada que hi hagués bars, trobàssim mostres folklòriques, de cultura andalusa, de l'Andalusia actual, trobades interculturals, etc, però el que ara es fa ni és una Feria ni té sentit.
Lamentablement, ja fa anys que la Feria és un negoci d'alguns en via permanent de degradació i aniquilació de l'esperit inicial d'aquesta festa. Per tant, que no ens diguin que alguns de nosaltres volem acabar a la Feria d'Abril... perquè els que realment demostren anualment voler acabar amb ella són els seus propis organitzadors. Que segueixin així que ho aconseguiran de bon de veres...