A Mallorca, en l'àmbit de l'esport, i més concretament del futbol, no tothom és mallorquinista. Demà, a l'Ono Estadi, es posarà de manifest que molts de mallorquins, en lloc d'animar el Reial Mallorca, animaran el Barça. És molt segur que, si el Barça aconsegueix proclamar-se campió de Lliga, al camp del Mallorca es farà festa malgrat que l'equip local hagi perdut.
I és que això és el futbol i molts de mallorquins no només no són del Mallorca, sinó que són antimallorquinistes. Aquest sentiment antimallorquinista encara es pot sentir en pobles com Inca, on els més vells aficionats del Constància conten que, fa més de cinquanta anys, el Mallorca va comprar l'àrbitre perquè l'equip inquer no fos campió. A ca meva, mon pare i ma mare ho contaven molt sovint, i el mateix passava en totes les cases on es sentien els colors del Constància. És veritat que aquest sentiment ha anat desapareixent i els més joves, que ja no recorden aquella feta, es mouen per altres circumstàncies. Això no lleva que, demà, tots els culers de Mallorca no vulguin que sia el Barça qui guanyi a l'Ono Estadi, fins i tot els qui, a més de culers, són també mallorquinistes.
És més, m'atreviria a dir que la gent que demà vol que sia el Mallorca qui guanyi el partit són els madridistes. És segur que el mateix passaria si es trobés en les mateixes circumstàncies el Reial Madrid. Jo, que som inquera i que he mamat l'antimallorquinisme, he de dir que res del que he exposat no em pareix bé ni malament, però em xoca que a Mallorca no haguem pogut aconseguir aquest sentiment de poble, ni tan sols en l'esport.
