Les dades de les manifestacions haurien de ser tan ajustades a la realitat com fos possible, seguir un mateix patró per comptar, sigui una marxa a favor de la llengua, en contra; a favor de l’avortament lliure, en contra... fa rialles, aquesta discussió, i sempre haver de dir als diaris "segons l’organització i segons la policia". Ara bé, això em sona a les diverses versions de veure als mitjans informatius un fet. Per aquesta mateixa qüestió, segur que sempre tendrem més afinitat "numèrica" segons pensem o no respecte al motiu d’una mobilització. Enguany no formava jo part del compte, ni d’uns ni d’altres, en el cas de la cadena humana per la llengua. Però hi he estat tantes vegades... a la cadena humana per la llengua organitzada per l’Obra Cultural.
No hi era enguany, però intent aplicar-ho cada dia. Per això, no vull ser, com sempre, un número més cap aquí, un número manco cap allà. M’és igual. La feina realment bàsica de tots i cadascun dels amants de la llengua és el dia a dia. I supòs que els que hi anaren ho saben i ho fan, des del més absolut anonimat, fora titulars. Des del meu petit món, estimar-la vol dir utilitzar-la amb tot i pertot, aplicar-la, fer-la important, no com a sensació, sinó com a realitat, i sense focs artificials, ni fer-ne un pregó cada vegada que parl en català, ni excusar-me amb amb un venedor, ni al súper, ni amb una infermera, simplement parlar la meva llengua. Cadascú de nosaltres, el nostre cervell, i la nostra pràctica són l’única bandera. Només en solc treure una, de bandera, i enguany és l’any: per celebrar títols, la Lliga, la Champions...
