Turisme i país

Tot i que involuntària, per mi això és una declaració claríssima d’independència. Les nostres entrades principals ens vénen d’Alemanya i d’Anglaterra. Les sortides ja sabem tots de cap a on van. Ho diu tot un vicepresident del Govern balear.

Els hotelers, si bé encimentaren bona part de la costa mallorquina i tramudaren en massa poc temps la població de Mallorca amb la immigració, en canvi, sense voler i encara que fos pensant en els seus interessos, feren el bé d’aturar que Mallorca fos terra de misèria i d’emigració.

No treu cap enlloc el divorci històric que hi ha hagut i que hi ha entre els empresaris mallorquins –i molt concretament els hotelers– i el mallorquinisme polític. Com pot ser mai que els hotelers no vegin que han construït un país econòmicament independent? Com pot ser que no aspirin a dotar aquest país de poder polític per ells tenir a prop la possibilitat de prendre’n part en la direcció, tenint en compte que l’economia moderna d’aquesta terra, en bona part, és obra d’ells? Saben l’arma que tenen a favor d’ells si un dia es decideixen a valorar i a fomentar l’idioma, la cultura i la identitat pròpia d’aquesta terra? Igualment: com pot ser que el mallorquinisme identitari i polític no tengui ben present que no es pot construir (ni reconstruir) un país sense la participació de totes, absolutament totes les classes socials que en fan part? Pot emergir avui en dia a Europa cap nació sense una classe empresarial que hi tengui interès?

Aquí hi ha un divorci que no té explicació. Aquí hi ha un possible matrimoni amb un futur esplendorós. Quan serà que les dues parts començaran a festejar?