La nostra comunitat encapçala un rànquing d’allò més penós: aquí és on creix més la diferència entre rics i pobres. Val la pena recordar la resposta que Pere Sampol, aleshores diputat del Parlament balear, va donar fa uns anys a Jaume Matas: el president es ventava de presidir una comunitat amb un model econòmic que crea riquesa. L’actual senador li va contestar: "Rics, sí; però no riquesa".

El diagnòstic no podia ser més encertat, i els anys li han donat la raó. Sigui com sigui, els sociòlegs ens diuen que, en un grup de persones, es tracti d’una empresa o d’un país, la solidaritat i la cohesió s’hi donen amb relació inversa a les diferències d’status econòmic que s’hi registren. En el nostre cas, la immigració en allau no ha res més que posar en relleu les diferències socials. Aquesta situació és d’allò més descoratjadora, tota vegada que revela la indefensió d’àmplies capes del cens davant la crisi. Encara és més lamentable que no disposem d’un full de ruta que ens en garanteixi una sortida que comporti la solució de problemes tan dramàtics com els que avui se’ns presenten.