LA NOTÍCIA
Indret: un cafetó de París, de matinet. Monsieur Poirot mira Le Monde mentre mulla el croissant en el cafè amb llet. De cop centra tot l’interès en una notícia de Mallorca: Madame Rosa farà part de la candidatura conservadora a les europees.

-Mon Dieu...! –exclama monsieur Poirot, mentre s’espolsa unes miques de croissant de la pitrera– Madame Rosa és victime d’un shoot magnifique, avec la précision de Titi et la force de Ribéry.

Va fer dues mamballetes.

-Garçon, la minute! –va dir-li al cambrer– Je m’envoi a Palma.

LA TRUCADA
Madame Rosa era al seu despatx afilant-se les ungles. En aquell instant va repicar el telèfon: Rajoy li comunicava que Espanya la necessitava a Europa.

–Hemos de aceptar el envite de champán y mujeres de Berlusconi –va confessar-li Rajoy–. Además, a diferencia de él, voy a demostrarle al mundo que mi señora no me amedrenta.

Va capbussar-se en el passat, Rajoy.

–Aunque no debería sorprendernos que sea un calzonazos –argumentà–. Los italianos ya se arrugaron en Guadalajara y el rojerío se nos subió a las barbas.

Va recuperar el motiu de la telefonada.

–Lo balear es ciénaga profunda –va emfatitzar–. De modo que vas a ir a Europa, Rosa. Y, desde luego, bien colocada entre las hembras de más fuste. Llevarás por delante a doña Pilar Primo de Rivera y cerrando filas a doña Mercedes Sanz Bachiller.

Rajoy li enumerava els avantatges de residir a Estrasburg: gens de feina, cap moix a les teulades, perruqueria gratuïta en el congrés per a fer-se un "Viva España" cada dissabte, el català reduït a llengua regional.

–Y una mensualidad de pan-jamón del bueno –va concloure.

Madame Rosa va decidir consultar-ho a Don Bruno Morey.

–Pensa que si acceptes –li va respondre–, no seràs la primera valldemossina que fa una capbuitada per obeir la cridada del senyor.

Va apuntar-la amb l’índex, de manera admonitòria:

–Sor Catalina Tomàs va deixar el poble amb una mà davant i l’altra darrera.

Era sincer:

I amb una beneita, encara que sigui santa, ja en tenim prou.

Quan Madame Rosa li va dir que tindria un sou de set mil euros, va fer un alè.

–Tira cap endavant més de pressa que en Timoner, i en ésser allà envia’m vins d’Alsàcia.

Encara li va fer un altre prec:

–I que no em presentaries aquest sastre, tan generós, que vesteix en Camps de València...?

LA INVESTIGACIÓ
Monsieur Poirot va aprofitar el vol per regirar la premsa balear. La notícia del shoot magnifique a les anques de Madame Rosa era una de tantes. Corrupció, jutges, fiscals, ambicions desmesurades, etcètera. Va llegir que Miquel Nadal –àlies Miqueló– havia estat interrogat en relació a Can Domenge.

Quan Miquel Nadal passejava pel Born més lluent que un soldat de quota, va ésser interpel·lat per monsieur Poirot.

–Monsieur Noël –li va demanar– que sap vous du Can Domenge...?

–Que sols hi ha un culpable: en Titoi.

Va mirar el cel, Miquel Nadal. I el cel li somreia. Tot seguit va començar a pensar quina troca li convenia embolicar aquell matí.

ELS ENCOBERTS
Entre els possibles encoberts que han propiciat la defenestració de Madame Rosa, tothom assenyala Carlitos Delgado. El batlle de Calvià no perdona el pancatalanisme de Madame Rosa ni que no hagi sabut netejar el Pepé de gèrmens forans.

Ell, Carlitos, ho té clar:

–Yo voy en la línea de Don Jaime I de Aragón. O sea, poblemos tan lindo territorio balear con una población ad hoc.

Demanat sobre la seva implicació en la defenestració de Madame Rosa, va deixar la porta oberta a totes les especulacions.

–Desde luego, la esperanza en un 18 de Julio es lo último que se pierde –va comentar.

I va afegir:

–Echándole la patada hacia Europa como hizo Don Francisco con el Conde de Jordana, no me cabe la menor duda de que España vuelve a amanecer.

CAN DOMENGE
Monsieur Poirot va dinar de tumbet a La Paloma, va veure com el falcó pegava als coloms de Can Balaguer i va prendre un gelat de magrana a Can Tomeu. Mentrestant, no va deixar de pensar.

–Monsieur Noël –li va entimar a Miquel Nadal, àlies Miqueló, en topar-se’l pel Born– qui coup el bacallà a l’afer Can Domenge?

–Jo no –va respondre en Miqueló.

I va advertir a Poirot:

–Demaneu-ne clarícies a en Matasetzes.

LA RESOLUCIÓ
Monsieur Poirot va viatjar a Mallorca per tal de descobrir qui havia clavat una coça sobirana a Madame Rosa. Després d’estudiar detingudament la personalitat de la gent més influent del Partit Popular, va arribar a una conclusió.

–Com deis vous la petit pomme de terre...?– va demanar al cambrer de La Paloma.

–Patató –li va respondre.

–Alors, monsieurs et dames du Parti Populaire sont patató.

Tanmateix va reunir la cúpula conservadora i els va advertir que anava a realitzar la prova definitiva. De manera que el rum-rum va anar pujant de to. Estaven a punt de saber qui havia defenestrat Madame Rosa.

–Qui hagi estat –va anunciar triomfalment monsieur Poirot– tindrà les mains brutes!

La idea era bona. Però no va servir de res. Tots els presents s’apressaren a posar-se les mans a les butxaques.

LA CONVERSA
Les visites de Fernández de la Vega i de Manuel Chaves no han millorat el compte corrent del Govern. L’Honorable Manera anava rumiant que si dos i dos fossin cinc, tindria un duro dels antics. Però que si dos i dos són quatre, ja en pot fer de voltes que únicament té quatre euros.

–Senyoret –el va distreure en Matasetzes–, com va el burball?

L’Honorable Manera no va saber com respondre-li.

–Idò s’apunti a la llista de les europees –li va aconsellar en Matasetzes.

I va explicar-se:

–Cada badall vos sortirà a cent euros.

I va afegir:

–I amb el fred que fa per allà dalt, vos pos messions que si obriu la boca no vos hi entren mosques.