El passat dijous, 30 d’abril, se presentà a Palma el llibre Cabrera. Els tresors de l’illa, ideat i reivindicat per l’editor Pere A. Serra. L’acte esdevingué una escenificació d’allò que són alguns dels valors dominants de la vida social, però vaig sospitar un interès escàs per l’autoria i pel contingut del llibre, si exceptuam els editors i el col·lectiu nombrós de col·laboradors que havíem participat en aquest projecte extraordinari i assistíem a la presentació.
Al final de l’acte, sense haver vist el llibre, hom tenia la impressió que ningú no l’havia escrit, el llibre. Guillem Frontera havia de fer-ne la presentació i parlar dels continguts, però finalment els organitzadors optaren per eliminar els discursos amb contingut. Només Pere Serra va fer alguna menció als autors, la resta es dirigiren a un públic entregat i nombrós, distret obversant el paisatge extraordinari que s’albirava des del far de Portopí, de Palma.
Però allà, anònimament, entre el públic assistent hi havia un grup d’especialistes (arqueòlegs, historiadors, geògrafs, biòlegs, periodistes, etc.), molts dels quals apareixen signant un capítol de l’obra. Des del vessant lúdic i ambiental l’acte va ser extraordinari, des del punt de vista dels continguts, millorable. Sobretot perquè imagín que algú es degué fer la pregunta pels continguts i pels autors del llibre, i no vull col·laborar al tòpic que vivim en una societat desinteressada, superficial i insensible pels continguts.
No és ni vol esser un retret, perquè té molt de mèrit allò que han fet les institucions que han promogut l’edició del llibre, entre moltes altres coses perquè l’Arxipèlag ho mereix i sobretot perquè una edició de tanta qualitat dignifica i honora aquells que n’han estat els promotors. La reflexió vol esser un poc més genèrica, impersonal i anar un poc més enllà dels components anecdòtics de tot plegat. Cabrera, entre moltes altres coses, és un misteri o un poema enmig del mar; una illa real però deshabitada, amb una història riquíssima i unes riqueses altament simbòliques pels temps que corren.
Tot allò que representa Cabrera té un component simbòlic per a les Illes Balears, però sobretot per a Mallorca, i l’illa concentra allò més terrible del nostre passat (la Guerra del Francès i la Guerra Civil, per posar-ne alguns exemples), però també una de les aspiracions i de les utopies més atractives i més emblemàtiques del present (la configuració com a espai protegit, com a parc natural, com un espai intocable i sagrat).
Precisament perquè són molts els que han pensat i treballat aquestes idees i aquests projectes, precisament perquè això és obra de tot un poble, val la pena reivindicar, una vegada més, tot allò que s’ha escrit o expressat en qualsevol gènere sobre aquest petit país on projectam el paradís que voldríem per a la resta de les Illes que formen les Balears i Pitiüses. Cabrera és un dels majors èxits de la ciutadania, els partits i les institucions públiques de les Balears, fins al punt que potser és el símbol que millor s’avança al model d’independència al qual aspira el nostre país.
