Aquest cap de setmana ens proposam conèixer un dels barris més antics de Ciutat, tot fent un passeig que inclou l’església de Santa Creu, Can Weyler, el Puig de Sant Pere i el baluard de Sant Pere. Santa Creu és una de les quatre primeres parròquies ciutadanes. Les obres d’aquesta església parroquial (carrer de Santa Creu, 7 i carrer de Sant Llorenç, 4) s’iniciaren l’any 1335, sobre uns terrenys donats pel bisbe de Barcelona –hi ha prova que se’n treia la pedra de la pedrera reial de Bellver– i la fàbrica respon a un pla gòtic que continuà fins a 1779. Aquesta dilatada cronologia pot respondre realment a la construcció de dues esglésies diferents: la primera s’hauria acabat l’any 1371, data de la fosa de la campana major, i la segona, que és la que ens ha arribat, podria haver-se iniciat devers 1440, segons ens indica un document de 1445, que parla de la "nova església que s’està pujant". L’any 1564 es col·locà la clau de volta del presbiteri.

Els mestres d’obres que hi feren feina eren Isern i Dionís Boscà, a l’inici, i Joan Albret (segle XVI). La façana principal apareix desornamentada, inacabada, i a la dreta s’alça el campanar. La façana més interessant és la del lateral nord, en el carrer de Santa Creu; presenta un portal essencialment barroc, aixecat damunt una escala de cinc graons i flanquejat per estípits geomètrics, de tradició manierista, i un frontó corbat trencat coronat per dues piràmides amb bolla i una creu central. El frontó emmarca un nínxol amb absis en forma de copinya que conté una imatge de santa Helena. Protegeix el conjunt un trencaaigües semicircular. La planta configura una nau caracteritzada per una gran amplitud que contrasta amb la seva escassa longitud, de només quatre trams. Les capelles laterals ocupen l’espai entre els contraforts, i n’hi ha cinc d’absidals. Té coberta de volta de creueria, excepte al presbiteri, que és de volta nerviada. El retaule major, de 1793, és obra de Joan Borràs i d’estil barroc tardà. Presenta una imatge de santa Helena i una altra de la Mare de Déu del Carme, evidenciant la tradició marinera de la parròquia.

Aquest retaule fou patrocinat pel capità Antoni Barceló. La capella fonda, la primera de la dreta, conserva una taula gòtica que representa la Mare de Déu del Bon Camí, obra de Gabriel Mòger, del segle XIV. La tercera capella de la dreta acull la imatge romànica-gòtica de la Mare de Déu de Santa Creu. La tercera capella de l’esquerra, dedicada al Cor de Jesús, conté el sepulcre del capità Barceló. La primera capella de l’esquerra, dedicada a santa Bàrbara, conserva una taula gòtica de principis del segle XV que representa sant Cristòfol, obra de Francesc Comes.

La cripta de Sant Llorenç està davall el presbiteri de l’església; es pot datar al final del segle XIII o al principi del XIV. Té planta quadrada envoltada per un deambulatori de cinc trams, quadrangulars i triangulars alternativament, amb cinc capelles situades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria sostinguda per quatre pilars octogonals amb capitells geomètrics. El portal d’accés és de llinda motllurada amb representacions zoomòrfiques en els capitells. Conté un retaule renaixentista dedicat a sant Llorenç entre sant Sixt i sant Gil, tot i que el llenç del sant titular fou refet per Faust Morell l’any 1919; també és destacable el santcrist gòtic. El 2003 fou inaugurada la restauració que s’hi ha dut a terme.

Can Weyler, actualment seu de l’Associació per a la Revitalització del Casc Antic (ARCA), conserva façana gòtica del segle XIV que segueix el model català, amb planta baixa, planta principal i porxo, arc de mig punt a l’entrada, set finestres coronelles –les quatre del segon pis i la central de la planta noble són originals, mentre que les altres dues varen ser reconstruïdes el 1991–, i motllures horitzontals marcant els ampits de les finestres i les impostes dels capitells. A l’interior destaca la gran sala de la planta noble, que inclou dos arcs apuntats. El Puig de Sant Pere és l’antic barri de ponent de la ciutat, entre el baluard de Sant Pere, la Llotja i l’església de Santa Creu. És un dels barris més antics i típics de la ciutat. Ha estat durant segles un nucli de pescadors, de mariners i de menestrals relacionats amb l’activitat de la drassana.

Conserva el tramat viari de l’urbanisme musulmà. Des del segle XIX patí un degradació material i social iniciada amb la divisió dels habitatges unifamiliars, que foren convertits per la pressió demogràfica en plurifamiliars. Actualment el barri es troba en plena rehabilitació urbana i arquitectònica. Des del segle XIII era conegut amb el nom de Puig de Santa Creu, però adoptà la denominació actual al final del segle XVI, quan s’hi edificà l’oratori de Sant Pere, patró del gremi de pescadors. De l’edifici del gremi, al carrer de Sant Pere, 25, només queda el portal renaixentista de la capella, amb frontó triangular. El baluard de Sant Pere és un dels elements més importants de les murades renaixentistes que conserva la ciutat. Actualment acull el nou Museu d’Art Contemporani. Conserva restes del sistema hidràulic destinat a l’aigua dels vaixells ancorats al port, com els arcs de la síquia i un gran aljub recentment recuperat. Així mateix, conserva una torre d’origen islàmic, de planta quadrada, acabada de restaurar.