L’Agència de Cooperació Internacional del Govern de les Illes Balears ha publicat un còmic que intenta acostar la realitat del conflicte de l’Orient Mitjà als nostres estudiants. Assabentat, l’ambaixador d’Israel a Espanya ha remès una carta al president Antich sol·licitant-li exemplars de la publicació "per conèixer de primera mà la posició i la política del seu govern en aquesta qüestió". No sé si entra dins del procediment correcte que un ambaixador requereixi a un president autonòmic perquè li remeti material editat pel seu govern, però bé: que se li enviï, només faltaria. Tinc curiositat per conèixer l’opinió del govern israelià i la pressió que intenta exercir. Els precedents prometen: quan el conseller de la Generalitat catalana Joan Saura va participar en una manifestació contra l’agressió israeliana a Gaza ja va voler fer-ne un incident diplomàtic. Sembla ser que la participació de la nostra consellera Fina Santiago a les manifestacions de Palma li va passar desapercebuda, perquè si no ben segur que hauria exercit el seu suposat dret a jutjar la participació dels consellers autonòmics a les mobilitzacions ciutadanes.
Per tenir un avanç de la reacció del representant a Espanya del govern dels pacifistes Netanyahu i Lieberman, podem recórrer a un article, pescat a la Xarxa, de Pilar Rahola, opinadora professional que algun dimarts vespre opina a càrrec del contribuent balear. Segons Rahola, es tracta d’un pamflet antiisraelià en què "la propaganda israeliana més delirant" es disfressa de solidaritat. "Només falta que els soldats israelians tenguessin aspecte de Lucifer, i que els palestins levitassin amb corones de sants", escriu. Les múltiples ocupacions de Rahola no li deuen haver permès llegir el còmic, que, fins i tot des del punt de vista dels mitjans de comunicació que n’han informat en to crític, "tracta de mantenir en tot moment un equilibri en l’anàlisi del conflicte". Em consta, de fet, que el còmic no agrada a activistes solidaris amb Palestina, però ni el contingut de detall ni la qualitat artística de la publicació són l’objecte d’aquest escrit.
Succeix, però, que el que sí que seria tergiversar la realitat, en un llibret d’aquestes característiques, és no dir que l’ocupació de Cisjordània viola la legalitat internacional, que els assentaments israelians són un monumental obstacle a la solució justa i pacífica, que el Mur i l’apropiació de recursos converteixen la vida dels palestins en un malson i que els atacs israelians causen morts entre la població civil i devastació. Els terroristes islàmics? També surten al còmic, en un retrat molt poc elogiós. La consideració segons la qual la política israeliana contribueix a fer que prosperin és una altra constatació que s’imposa de manera clara i distinta a qualsevol que s’hagi acostat al conflicte.
El PP se n’ha sortit dient que en temps de crisi hi ha coses més urgents en què gastar els doblers, una resposta amb la qual podem justificar l’eliminació de tots els programes de sensibilització entorn de problemes de desigualtat o de conflictes: no s’hi han esforçat. Ja veurem què fan quan arribi la posició de l’ambaixador. Un missatge, finalment, per a la Conselleria d’Afers Socials: que segueixin endavant, fent les coses bé com fins ara. I pel que fa al Govern en el seu conjunt, que tinguin confiança en la bona feina dels seus departaments i que no es deixin intimidar: s’ha de continuar treballant en favor de la pau i de la justícia.
