Louis Theroux és un periodista britànic que s’ha fet famós divulgant (alguns) secrets de grups tradicionalment opacs a la mirada pública: els neonazis nord-americans, les bandes marginals d’estètica rap, la indústria del porno i subcultes similars. Al canal Odissea passen un documental seu fet a l’interior de la presó de San Quentin (el nom ve d’un guerrer miwok), a Califòrnia, on, entre insults constants dels reus (i no hi tradueixen ni la meitat), divulga algunes de les situacions límit que s’hi donen:
Les agressions entre condemnats a mort, la tensió al pati (amb tots els presoners mostrant els calçotets, per suposat), el que anomena "relacions romàntiques entre els presos", la curiosa parella (impensable a l’exterior) que formen un exnazi i un transvestit jueu, el moment del dinar... o la resposta d’un condemnat quan LT li demana què hi has de fer per sobreviure, a una presó com aquesta: "Has d’estar despert". Els últims minuts n’apareix l’únic espai optimista, la zona d’alliberament dels presos. Aquell dia en surten 27, dels quals "més de la meitat hi tornaran aviat", segons un guardià, perquè "tots els éssers humans som criatures de costums".
