algo de nubes
  • Màx: 19.12°
  • Mín: 13.93°
19°

El nas vermell

Dijous passat, algunes personalitats de la vida política s’enflocaren un nas vermell de pallasso en la visita que Letícia Ortiz va retre al pavelló d’infants malalts de Son Dureta. La Princesa d’Astúries no va poder disfressar-se. Li ho impedeix el protocol, motiu més que suficient per a renunciar a la corona que l’espera. Ningú, encara que sigui de sang reial, ha de viure encotillat. Ja em direu...! Si una persona no aprèn a riure’s d’ella mateixa, està cuita. Vicenç Thomàs, Fina Santiago, Aina Calvo i Ramon Socias feren de pallassos. Un deu, per tant, en actitud humana. I si aconseguiren provocar, encara que fos un únic somriure, a una sola de les criatures internades, felicitats. Malauradament en el Consolat de Mar no va haver-hi ningú, del President per avall, amb capacitat d’apropiar-se de la iniciativa.

Aprofitant la jornada de portes obertes de la Diada (més fada que el pa d’ànimes), el Govern havia d’haver repartit nassos de pallasso a voler, perquè cadascú en faci l’ús que li dicta la consciència. Per què...? Permeteu-me un consell: si interpretem en clau d’humor el dia a dia, tot serà igualment mediocre, però riurem. I entendrem comportaments que únicament es poden pair apel·lant a la ironia i a la tendresa. Un exemple: Si la Kàiser Cabrer s’entaferra un nas de burot per a fer-nos saber que el Partit Popular pensa exigir la dimissió del conseller Vicens, no sé per què, tots, en lloc de prendre til·la, riurem. Fent ús del mateixa estratagema, els discursos institucionals d’aquests dies no haurien estat tan soporífers. Amb sengles nassos de pallasso tant el President Antich com dona Maria Antònia (que transcendent, vostè, senyora Munar!), haurien aconseguit que els interpretéssim des de l’òptica de la ironia.

Estic convençut que molts de consellers que fan com la senyora Letícia i no saben ni poden desprendre’s de la porpra del càrrec, voldrien tenir la capacitat d’ésser més espontanis per a comunicar-nos segons quines coses en clau d’humor. L’Honorable Manera és un intel·lectual solvent. Ben segur que seria un d’ells. Estic convençut que voldria parlar del finançament, o d’allò que en pensa Solbes, refugiat rere un esplèndid nas vermell. I a l’inrevés. Vull dir que també hem de considerar els avantatges del nas des de la perspectiva dels que escolten. Quan Madame Rosa ens diu que el Partit Popular és víctima de persecució política per part dels jutges, no podem cometre la desconsideració d’alçar-li la granera. Aleshores, si la mirem molt seriosament amb un nas vermell de fer riure, és possible que s’adoni que està incorrent en una actitud que frega l’absurd.

I no ho tornarà a dir, perquè és una al·lota llesta. En fi...! Sols amb un nas de pallasso i amb un mirall a prop, pot entendre’s la situació d’Euskadi o de Galícia, la corrupció madrilenya o la situació de missing de l’Estatut de Catalunya. La senyora Letícia no en va voler, de nas de pallasso, de manera que renuncia a entendre el món. Va abandonar Son Dureta al ritme de Na Catalina de Plaça. Ja ho saben: li encengueren sa traca/ i ella tota s’assustà. A l’arribada, un ciutadà argentí va proferir crits de mori el Rei. No anava contra els Borbons. Parodiava ERC. Però ella, la senyora Letícia, va esglaiar-se. No va entendre res de res. Li faltava el nas vermell.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.