A Palma, aquests dies, es pot veure al cinema Rívoli una pel·lícula molt recomanable titulada Die welle, La ola en la versió doblada a l’espanyol, dirigida per Dennis Gansel. Die welle és un film que t’interroga. Et fa preguntes durant les gairebé dues hores que dura i (en el meu cas com a mínim) molt després d’haver-lo vist. De fet, l’argument de la pel·lícula s’enceta amb una pregunta: seria possible un règim totalitari a una societat de l’Europa Occidental? La pel·lícula està ambientada en l’Alemanya actual. L’argument ens parla d’un institut de secundària alemany, on els alumnes s’han d’inscriure a la "setmana de projectes", on cada projecte és una introducció a un tipus de sistema polític. El professor Rainer Wenger (un exokupa) imparteix el curs sobre autocràcia. El primer dia del curs, els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del Tercer Reich.
Aleshores el professor posa en marxa un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses. Die welle està basada en uns fets reals esdevinguts a la tardor de 1967 a l’institut Cubberley de Palo Alto (Califòrnia). William Ron Jones, professor d’història, no sabé respondre la pregunta d’un dels seus alumnes de com així els alemanys havien permès l’ascens de Hitler al poder. El professor va idear una dinàmica de grup, que anomenà la tercera ona, per fer veure als seus alumnes que els règims totalitaris són possibles en totes les societats. Todd Strasser (amb el pseudònim de Morton Rhue) va escriure la novel·la The wave, sobre la qual es basa la pel·lícula.
Die welle és una molt bona pel·lícula des del meu punt de vista (que no és el punt de vista d’un entès en cinema). Realitza un afinat retrat dels joves europeus occidentals d’ara mateix i planteja una sèrie de qüestions socials molt actuals i profundes. La necessitat dels humans d’identificar-nos amb un grup, amb un uniforme (sigui d’un exèrcit o d’un equip de futbol), la marginació del que és diferent, l’enfrontament amb altres grups... Fa poques setmanes Dennis Gansel declarava a un diari espanyol que "en la nostra naturalesa hi ha tant el desig de pertànyer a un grup i de sotmetre’ns algunes vegades a líders, com per altra banda el desig d’independitzar-nos i d’estar sols." Die welle, a part de dibuixar molt bé els perfils dels personatges que són més donats a deixar-se endur per una onada autoritària, també dibuixa molt bé el context d’inseguretat, d’incertesa que el fa propici.
Un servidor també pensa que és possible una onada autoritària en els nostres contexts més immediats. Estic segur que aquesta no pot venir dels grupuscles que la prediquen, tipus les diverses falanges o partits d’extrema dreta clàssica, entre d’altres raons, perquè, tant a Espanya com a Alemanya, aquestes organitzacions estan minades de policies, la meitat perquè s’ho creuen i l’altra meitat per controlar-les. En canvi sí que és possible que creixin organitzacions d’esperit totalitari de la mateixa manera que cresqueren en la dècada dels 30 del segle passat. És a dir, en un context de crisi econòmica i de valors i a partir de discursos suposadament d’esquerres, de caire demagog i populista i a l’entorn d’un lideratge personal molt fort. Si estau pensant en, per exemple na Rosa Diez i el seu partit que mai no record com es diu, no anau desencaminats.
Un servidor ha viscut (ep! i resistit) algunes onades d’aquelles que ara eé molt fàcil criticar (o relativitzar), però que quan era el moment gairebé ningú no va ser capaç d’alçar-hi la veu en contra. Em referesc a l’onada del servei militar o a l’onada d’espanyolisme autocràtic protagonitzada pel caudillín Aznar i la seva guàrdia de korps. I a un nivell més domèstic, l’onada (ara negada i renegada fins i tot pels seus més fidels lacais) de totalitarisme informatiu que promogué Jaume Matas. Tanta sort que avui i aquí aquestes onades negatives creen anticossos que es diguin insubmissió, SUS Mallorca o revolta dels mòbils del 13-M que ajuden a combatre els totalitaris.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.