algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
25°

El santcrist, flanquejat per Franco y José Antonio

La primera vegada que vaig veure un santcrist en un espai públic va ser a l’església del meu poble, i, és clar, aquesta presència no em plantejà cap problema, com tampoc no me’n plantejà cap veure’l a l’escola de les monges. Va ser en anar a l’escola pública quan –com si fos ara– el santcrist em va sorprendre, ja que no era un lloc on esperàs trobar-l’hi. Va ser tan sols un instant, que fou immediatament engolit pel clima omnipresent de religiositat del país, associat amb la vida en general. Bé, ja està, el santcrist presidia l’escola, i això era tan natural com el fet que les classes havien de començar amb una oració. La figura del crucificat estava penjada a la paret de l’enfront, una mica més amunt que els dos quadres que el flanquejaven: el d’un José Antonio Primo de Rivera uniformat, monocolor, en un gris un poc estantís; i el del general Francisco Franco Bahamonde, amb la vista posada en un infinit, com si acabàs d’albirar la unidad de destino en lo universal, que era la definició d’Espanya més en voga aleshores, precisament perquè no estàvem d’humor per desxifrar enigmes que no ens importaven gens. Més endavant, aquesta figura fou substituïda per una altra del mateix individu, però ara a cavall, en una al·lusió retòrica a Santiago y cierra España. El santcrist apareixeria durant molts d’anys en companyia dels dos feixistes de referència: en escoles, sales de conferències, biblioteques, salons, despatxos, sales de reunions... Per no allargar massa: també el vèiem a la tauleta amb la Bíblia sobre la qual juraven el seu càrrec els ministres de governació, per exemple. Igualment el vèiem en algunes sales de tribunals. Cert: era el mateix santcrist de les esglésies dels suburbis madrilenys o barcelonesos, on alguns capellans temptejaven les vies de fer arribar la misericòrdia en aquells paratges de la desolació. Però el santcrist l’associàvem, sobretot, al nacionalcatolicisme, còmplice necessari d’una repressió ferotge, d’una negació criminal de qualsevol forma de llibertats cíviques i polítiques. També sortia al carrer, en processó, flanquejat per una guàrdia civil que encarnava un dels aspectes més sinistres de la dictadura de Franco. Mentre, encara es matava gent per les seves idees polítiques, el règim negava la condició d’éssers humans a milers i milers d’homes i dones, reduïts a les presons –on també la figura del santcrist presidia espais comuns.

El sancrist no és signe de llibertat. Qui ho ha dit, el portaveu dels bisbes, Juan Antonio Martínez Camino, ha faltat greument a la veritat, pretén insultar la intel·ligència de la ciutadania i, sobretot, fa una befa cruel de totes les persones que foren represaliades per uns poders dictatorials que posaven els seus actes criminals sota l’advocació del crucificat, amb la complicitat entusiasta de les jerarquies catòliques i de quasi tota l’església. Martínez Camino ja no fa ni gràcia. Ha esdevengut una espècie de bufó al servei dels dèspotes de la jerarquia, i cada vegada que parla molts tenim la sensació que contamina l’aire. Per higiene, hem d’exercitar-nos en la ignorància d’aquests personatges que emmetzinen les paraules per tal d’eixamplar el regne de les tenebres –no sé si sona massa solemne, perdó.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu Binimelis Matamales, fa mes de 13 anys
SEmpre m'he interessat per començar a fer una col·lecció de Crists crucificats, n'hi ha de fusta, de marbre, de ferro, d'os, de plàstic i de mil formes colors i policromies, però tristament, sempre ha estat una iniciativa fallida. No estaria malament, afegir-hi a la col·lecció fotos antigues d'en José Antoni i en Franco, una pared plena, també n'hi ha de diferents, encara que no de la mateixa varietat que del Crist crucificat. Per tant, ara m'ofereisc a les escoles, a recollir gratuïtament tots aquests objectes de decoració i posar-los a la pared de casa meva.
Valoració:2menosmas
Per Miquel, fa mes de 13 anys
M'ha agradat llegir aquest article. Va bé de tant en tant recordar aquell passat que alguns hem viscut.
Valoració:7menosmas
Per Solleric, fa mes de 13 anys
El més curiós és que si Jesus vingués per aquestes contrades demanaria que el matassin aviat per no veure que han fet amb el seu discurs que el cap d'avall no era més que un discurs nacionalista en contra de l'imperi romà... 2000 anys de mentides pero si pensam fredament no el mataran per esser fill de Deu sino per revolucionari i independentista tot el contrari que els que diuen representar-lo.
Jose millor un "ladrillazo" a la porta de l'esglessia que afusellaments i enterraments a fosses comunes que encara a dia d'avui no voleu que obrin, per cert ja no som al 1936 ara les fotos de cremes d'esglessies de principis de segle XX ja no passarien per bones com a n'aquell moment
Valoració:12menosmas
Per Laïcitat ja!, fa mes de 13 anys
Jose: voler mantenir el santcrit a l'escola pública, això si que és un gros atavisme. Atavisme que intenta preservar l'esperit del criteri que imposà el dictador.
Valoració:11menosmas
Per Toni, fa mes de 13 anys
Ni cierto tufo a sacristía rancia y fanchenderio tampoco, José.
Valoració:6menosmas
Per J. Palop, fa mes de 13 anys
No era tot sol la cúpula,hi havien moltissim mallorquins que relcolzaven el règim, ara molts del seus fills són progressites.
Valoració:20menosmas
Per Jose, fa mes de 13 anys
Soy muy curioso y no acabo de ver explicación al hecho de que un grupo de "intelectuales" pretendan establecer una iniciativa que fomenta el pensamiento crítico y el desarrollo intelectual, y les de por arrojar un ladrillazo contra la puerta de la iglesia. Parece que hay ciertos atavismos progres que no podemos sacudirnos fácilmente.
Valoració:-14menosmas
Per Rafel, fa mes de 13 anys
Article apassionat i molt emotiu, per tots els que hem viscut aquestes animalades.-Moltes gracies, i no, no sou massa solemne: els que varem patir la por, i la brutalitat de la represio ho tenim ben clar.-Rafel
Valoració:20menosmas
Per Carmen, fa mes de 13 anys
Shalom!
Valoració:-13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente