Fe, Pàtria i Tradició

Doncs bé: l’Ajuntament de Sant Guim, en lloc d’estar-ne content i de fer costat als organitzadors, no ha tingut altres feines més que demanar-los una fiança de 1.000 € si volen el permís per ocupar els carrers.

Imaginem per un moment que l’acte, en lloc de ser català i cristià fos estat, per exemple, de representar-hi la feria de abril o bé cosa islàmica, del ramadà o cosa d’això. Hauria gosat l’Ajuntament, aquest o qualsevol altre, posar-hi traves tan lleugerament, perquè sí, per tocar els dallons? No! Estigau-ne segurs! Amb l’epidèmia plurimulticulti que s’ha posat de moda, qualsevol acte invasor de la nostra Pàtria és ben vist, s’ha de tolerar, l’hem de fomentar, l’hem d’admirar bocabadats, ens ha de fer regalimar les baves. En canvi, no hi ha manies a l’hora de pegar coça a les nostres tradicions, la majoria de les quals són d’arrels profundament cristianes. Tant si ens agrada com si no. Tant si creiem en Déu com si no hi creim. Tota la culpa la té la beateria ateista i cristianòfoba que impera en aquests moments.

Malament anam si, davant el greu moviment de població que fa decennis que patim, no valoram com a cosa sagrada tot quant prové de les nostres arrels i ens identifica com a poble: la llengua, les creences, les tradicions, les institucions, el dret propi. Si ens automenyspream, com es poden integrar els immigrants de bona voluntat? I com ens poden témer els invasors?

Ben bé ens ho podem fer mirar si regalam al nou franquisme i al beatum seguidor de la coperencia copiscopal espanyola la fe en Jesucrist, el primer socialista, pacifista i defensor dels Drets Humans de la Història.