Amnistia Internacional (AI), amb motiu del seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per les Nacions Unides, ha emès un comunicat que crida l’atenció: "Promesa traïda". Perquè el 10 de desembre de 1948 els Estats es van comprometre a "promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins un concepte més ampli de la llibertat" i reconegueren que "els éssers humans només poden alliberar-se de la por i de la misèria si es creen condicions en què totes les persones puguin fruir dels drets humans en la seva totalitat". Tanmateix, avui encara hi ha persones empresonades per mor de llurs idees a 45 països de tot el món. A Myanmar, per esmentar-ne un cas greu, hi ha més de 2.100 persones detingudes per motius polítics, d’entre les quals la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, presa els darrers vint anys.
Tot i que a l’Estat espanyol no es viu sota cap dictadura explícita, convé no perdre de vista com es veu des de fora la situació espanyola. A l’edifici de l’ONU, amb seu a Ginebra, s’acaba d’inaugurar la pintura de Miquel Barceló que decora la cúpula de la Sala dels Drets Humans. A l’acte hi han assistit el secretari general de les Nacions Unides, els reis d’Espanya, el ministre Moratinos i altres mandataris. Suposam que amb els entrepans i caves no els devien servir l’informe que, precisament, el Comitè de Drets Humans va aprovar el passat 31 d’octubre, el qual conté alguns aspectes especialment crítics amb el Regne d’Espanya i que han tingut, per cert, un ressò molt escàs a la premsa estatal. Cal remarcar que el tractament informatiu sobre l’esquerra abertzale –i, en general, sobre el nacionalisme basc– té un clar component ideològic que es manifesta, entre d’altres formes, en els silencis dels mèdia quan han de donar una notícia que contradiu o qüestiona alguna de les raons d’Estat, algun dels dogmes establerts del discurs oficial espanyol.
L’informe consta de 24 punts. A la introducció, el Comitè mostra la seva satisfacció perquè hagi pogut reprendre el diàleg amb l’Estat espanyol (atès que el govern d’Aznar es va negar a ser examinat) i per la qualitat de les respostes que n’ha rebut, tot i que li’n critiqui el retard. Tot seguit, assenyala aspectes positius: la Llei de Memòria Històrica, la promoció de la igualtat de gènere, el pla que vol millorar la condició de vida de les persones empresonades i l’elaboració d’un pla per integrar els immigrants.
Posteriorment, el Comitè de Drets Humans assenyala 14 motius de preocupació, entre els quals hi ha: el manteniment de la Llei d’Amnistia de 1977, l’abast excessiu de les definicions de terrorisme, principalment les que impliquen els articles que van del 572 al 580 del Codi Penal [són els articles en què defineix el conjunt d’accions que han de ser tipificades com a delictes de terrorisme, en els graus de pertinença o de col·laboració], la insuficient protecció de les dades de caràcter personal, la manca de mesures eficaces perquè les dones denunciïn la violència domèstica, la persistència de denúncies de casos de tortura, el manteniment del règim d’incomunicació en presumptes delictes relacionats amb el terrorisme, la utilització de la duració de la pena aplicable com a criteri per determinar la duració de la presó provisional, l’expulsió arbitrària d’estrangers, la restricció de les llibertats d’expressió i d’associació de les persones acusades de presumpta associació o col·laboració amb grups terroristes quan intervé l’Audiència Nacional, o la situació dels fillets no acompanyats que arriben a territori espanyol i que són repatriats sense que es tengui en compte l’interès superior de l’infant.
AI, davant la promesa traïda d’un món en què totes les persones tenguin tots els seus drets garantits, treballa amb coratge i esperança perquè entitats públiques i privades respectin els drets humans i es comprometin en la defensa de la seva universalitat, indivisibilitat i interdependència. Anima a tothom a assumir aquest compromís.
