algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
25°

La torre Vella del cap Vermell-Capdepera

En aquest lliurament feim una aposta per un conjunt muntanyós menor, però ben ple de bellesa i força, història i paisatge. Avui pujarem a la torre Vella del cap Vermell, la Talaia Nova i finalment al puig Negre, cims situats al litoral gabellí, entre la font de la Cala i les platges de Canyamel. Ara bé, tot i ser una serra menor, la ruta ens durà unes tres hores de tresques, amb constants pujades i davallades. Per tant, cal anar preparat amb suficient aigua, botes (el territori és dur) i calçons llargs (matoll a balquena i brancam traïdor).

Des de Capdepera hem de seguir les indicacions que ens duran fins a la urbanització de la Font de la Cala, i d’aquí a l’extrem sud. Al final se situa el carrer del Morràs [1], el qual volta bruscament a l’esquerra, on haurem de deixar el cotxe. En aquest punt trobarem un portell fet de totxos amb unes grans pedres que limiten el pas de vehicles, on comença l’excursió. Superam els rocs i descendim per un camí de carro ben traçat. Al cap de poc trobarem una magnífica olla de calç [2], malauradament plena d’escombraries. Continuam pel camí, ara ja una mica més estret i custodiat per garballons.

Al cap de poc trobarem un vell ranxo de carboner, la qual cosa torna a palesar la intensa explotació forestal d’un temps. El camí, cada cop més estret, s’acostarà a la punta del Cingle. Després d’un marcat revolt a l’esquerra, el tirany s’enfila amb força per un territori rocallós (i en temps humit ben relliscós). Després d’uns cinc minuts d’esforç arribarem a un coll ben planer [3], des d’on albirarem la torre que anam a conèixer. Pujam de nou lentament, cada cop més al mig del comellar que separa el cim de la torre d’un turó veïnat. Ja quasi a dalt, entrarem dins un pinaret i petjarem el coll. Des d’aquí hem de continuar cap a l’esquerra, tot seguint les fites. El tirany ens farà enrevoltar el cim per la cara de ponent, per tal de poder assolir la cara d’accés fàcil. Ara podrem veure la punta del cap Vermell, coronada per un vèrtex. Molt més acostat a nosaltres es troba una vella caseta esbucada. Abans d’assolir el punt culminant, trobarem les restes de dues barraques, possiblement emprades un temps pels torrers.

La torre Vella (229 m) [4] es troba en un estat deplorable, amb la porta d’accés apuntalada per tal d’intentar evitar el que sembla absolutament irreversible: l’esfondrament (malgrat sigui BIC). Com la resta d’aquestes construccions presenta una estructura troncocònica, amb l’accés de llinda al primer pis i paredada en verd. Encara resta una mènsula de l’antic matacà que protegia l’entrada. Vora la vella construcció defensiva roman una garita de vigilància moderna. Des d’aquí dalt no cal dir que les vistes són força belles. A més de la Talaia de Son Jaumell i les muntanyes d’Artà, si hi ha un punt on la mirada segur es deturarà aquest és la torre de Canyamel, una de les joies arquitectòniques i històriques de Mallorca.

Tornam pel mateix camí al coll. Des d’aquí continuam en direcció mestral, per tal d’assolir el que es coneix com la Talaia Nova, el segon gran cim de l’excursió. En un primer moment avançarem per damunt un roquissam ple de càrritx i mates. Un cop passada una primera elevació, trobarem a davant una penya amb un gran pi. Cal anar alerta perquè l’hem de superar per l’esquerra, ja que de l’altra manera ens ficaríem dins un coster brut i ben dur de governar. Un cop passat el pi, davallarem pel caire de la carena, a vegades més fàcilment i a vegades amb més emperons.

Des del coll arrenca la segona pujada del jorn, més breu que la primera. Les fites, tot i que ens duran pels llocs més nets, no evitaran que ens haguem de fixar bé on posam el peu. A poc a poc anirem guanyant terreny, com també ho fa un monumental xalet que hi ha sota, dins el coster de Canyamel. Finalment assolirem el singular cim de la Talaia Nova (277 m), coronada per dues improvisades creus fetes amb branques [5]. La primera mira cap a la torre de Canyamel, mentre que la segona se situa en la punta de tramuntana. Des d’aquí, la urbanització de la Font de la Cala sembla tota nostra. Al davant ens queda el puig Negre (204 m), la darrera cota que haurem d’assolir.

Per davallar fins al coll que separa aquestes dues muntanyes, des del cim nord, trobarem un costeret de terra i càrritx amb algunes fites. Amb una mica més de lentitud davallarem els primers metres. Un cop a sota, ens situarem damunt un penyal amb una bona timba que sembla insuperable. Ara bé, uns metres abans, a l’esquerra, s’obre un passet que l’enrevolta i ens deixarà sense problemes al coll. Des del coll, pujam sense defallir fins al puig Negre [6]. Per tornar al punt de partida de l’excursió, només hem de seguir la carena de llevant, amb l’única dificultat de la gran quantitat de matoll (i especialment arboceres) que trobarem en determinats punts. A la dreta de la carena se situa un comellar que també és practicable, el qual surt al forn de calç que hem trobat al principi de l’eixida. Un cop a sota, i pel mateix camí del principi de l’excursió, sortim al carrer del Morràs, on posam punt i fi a aquesta ruta pels turons gabellins.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 13 anys
Benvolgut Tomàs, crec que hi ha unes errades pel que fa a la toponímia d'aquesta formosa eixida. El que anomenes "torre Vella" és en realitat la "Talaia Nova", ja que la Talaia (o torre) Vella estava situada allà on hi ha el Vèrtex Geodèsic del Cap Vermell. Si ens hi acostam per un tirany planer, podem veure el que queda de la Talaia Vella (o "Ses Talaietes" -186 m-): la base i un claper de pedres de runa de la mateixa coronat pel Vèrtex.
Per altra banda el cim que anomenes de la "Talaia Nova (277 m)" per les entressenyes que dones seria el Puig Negre (el més alt de la contrada) i el darrer cim de 204 m seria el Puig des Corb.

Salutacions d'un caminador del Llevant.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente