algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

L'escopinada olímpica

Fa temps que la dreta balear ha deixat d’ésser referent de l’exquisidesa. Fretura de charme. Quan ha de matar l’aranya, juga a pàdel (versió Matas) o es distreu jugant a dir la collonada més grossa (modalitat Carlitos Delgado). No acostuma a llegir, excepció feta de Madò Catalina. Però la devoció que sent l’exbatllessa pels llibres de Pérez Reverte, més que un hàbit positiu, s’ha d’interpretar com una pèrdua de temps sense remei. Tampoc el fet d’aconseguir a empentes un lloc davant un quadre de Miró quan hi ha un fotògraf a la vista no pot interpretar-se com una mostra d’interès per la bona pintura.

Tanmateix, aquesta indiferència davant l’art i les coses de l’intel·lecte no feia pensar que derivaria en una degradació del bon gust tan clamorosa. Vulgues no vulgues, hi ha pràctiques barroeres que el bon criteri de la gent ha sentenciat. Quan era infant (i fa tant de temps d’això!), alguns joves, en sortir de la taverna, a mitjanit, es provaven a veure qui pixava més enfora. No passava cada vespre, per descomptat. La competició solia improvisar-se, encara que indefectiblement coincidia amb els dies que els participants anaven calents d’orella. Varen batre’s alguns rècords de distància, però no record cap number one que fos coronat amb les fulles de llorer corresponents.

Més que a rebre un premi, s’exposava a una clatellada de son pare en saber que, en lloc d’ésser a jeure, malgastava la nit. La gent comentava aquestes impertinències d’un jovent poc cultivat, amb ironia i menyspreu. Vull dir que a l’any de la picor la grolleria ja era grolleria i els pares enviaven els fills a escola perquè, a més a més d’estudiar gramàtica i matemàtiques, aprenguessin urbanitat. Res, quatre normes bàsiques; però suficients per a demostrar bona criança onsevulla. Una d’elles era la de no escopir. I amb els pinyols d’oliva, poca broma. Qui els escopia a terra era un porcell que feia empegueir els seus. Tanmateix, la gent del Pepé ha convertit el fet d’escopir pinyols d’oliva com més enfora millor en un mèrit i un divertiment.

Ai, si la senyora Margalida Roca o qualsevol de les Margaritas, tan refinades elles, aixequessin el cap! El desmai seria inevitable. El primer concurs d’escopir pinyols d’oliva, organitzat a Caimari el darrer cap de setmana, el va guanyar el batlle del poble amb una escopinada de més de vuit metres. La informació, publicada a Última Hora (gràcies amics per saber on és la notícia) no especifica si Madame Rosa, present a la prova, va lliurar un ram de flors al guanyador, però a jutjar per la rialla d’orella a orella que llueix en temps, com són els d’ara, d’incerteses, podem afirmar que va passar-s’ho d’allò més bé.

Realment l’escopinada és olímpica, però en cap cas no justifica l’admiració de Madame Rosa. Allò que, en canvi, està més que justificat és el desencís d’una ciutadania que cada dia que passa descobreix coses noves dels conservadors i cap de bona. La darrera és la vulgaritat de què fan gala. Heus aquí la tragèdia. Esgarrifa de pensar que gent que ha administrat l’educació del país, i que en recuperarà el control ben aviat si l’esquerra no espavila, pot ésser més vulgar que el paper d’estrassa.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Regomira, fa mes de 13 anys
I de la finor de na Carraixeta, què me´n deis!
Valoració:0menosmas
Per Pere Pau, fa mes de 13 anys
Mal no li hagués pegat dins un ull, a n'Estaràs, el pinyol que escopí el batle corrupte de Caimari!

Enhorabona per l'article!
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente