Vaig llegir el dia 10 del mes d’octubre passat, a les pàgines del D.M., el comentari d’una notícia de l’Agència EFE, encapçalada pel següent titular: "Gallardón prohíbe los hombres anuncio". I un poc més avall abunda: "El Ayuntamiento de Madrid considera que esta actividad ataca la dignidad de la persona... Según explicaron el alcalde y la delegada de Medio Ambiente, Ana Botella, en rueda de prensa tras la reunión de la junta de Gobierno que aprobó este proyecto, el Ayuntamiento de Madrid..." Etc., etc., i totd’una vaig pensar: aquests liberals són més intervencionistes i descafeïnats de cada dia que passa, punyema.

Compareixia al diari la foto d’un home de pell obscureta amb una gorra de ventalla blanca, que treia el cap i espatlles per damunt de dos grossos ròtuls que, talment un sandvitx, davant i darrera, pit i esquena, deien talment: "COMPRO/EMPEÑO/ORO/ JOYAS-RELOJES..." i més coses que no es poden llegir perquè la fotografia es talla. La cosa succeïa a Madrid sense cap mena de dubtes, perquè just al seu costat s’erigia la clàssica escultura de l’ós que espolsa l’arbocera que hi ha instal·lada a la plaça dita de la Puerta del Sol de la capital dels espanyols.

I sí, potser el senyor Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez i la seva companya de feina dona Ana Botella tenen molta raó quan posen en dubte que es respecti al cent per cent la dignitat, el decòrum de l’home portador de l’anunci. Clar que sí. Però gires fulla i podria succeir que aquesta sigui l’única manera que ha trobat avui per poder menjar un plat de calent, que alerta, la vida està molt empesa per a molta de gent, sempre i ara més que mai, potser. I la calabruixada que s’acosta. El que fa aquest home no és mendicitat, no és aquell vellet tirat com un bolic de pedaços amb gaiato que gemega al pont de Sa Riera del Passeig Mallorca, a tocar Ruiz de Alda, la Comissaria de Policia..., això que fa aquest individu, en aparença jove, és una feina que li ha trobat, s’han entesos i hi ha vingut a bé fer-la perquè ha trobat que era de la seva puntual conveniència.

Tampoc no és un delinqüent (almanco no ho era fins ara que el batlle li ha fotut la col·locació signant l’edicte o com s’anomeni), no empenteja dins els autobusos quan van molt plens pispant carteres, com fan un parell que jo conec de vista per coincidir amb ells al bus 15 en hora punta, ni va de putes amb doblers públics, ni enterrar-los a l’hortet per a veure si n’hi fan de petits, com alguns personatges de per aquí que tots nosaltres ens hem hagut de refregar pels morros i no hagués importat. Potser la de fer d’home anunci no és una feina com per a bravejar-ne, però tampoc no ho és la prostitució, tant la femenina com la masculina, ni la de buidar pous negres, ni...

Bé ido ja que hi eren, aquell consistori també han prohibit "expresamente los vehículos publicitarios y el reparto de publicidad en la calle". Com estava el paaatiiii...!

Esperin que encara no he acabat; també prohibiren la publicitat en forma d’anunci lluminós, quan aquest superi "la luminancia de 600 candelas por metro cuadrado". I aquest pic sí que ho he trobat bé, més que res per allò de la contaminació lumínica i l’austeritat energètica. Però, refotre!, encara la satisfacció no ha estat sencera: s’hi permeten dues excepcions per suposadament "emblemàtiques": l’anunci de Tío Pepe de la Puerta del Sol, i el de Schweppes de la Gran Vía. I un, que es de terra i terreja, no ho pot evitar i el cap li vola cap a concessions gairebé eternes de serveis a un palau de congressos en construcció..., favors convenients, "dicotomies" diverses.