Sanitat i universalisme

Dies després de les dues manifestacions, aquest diari reproduïa un paràgraf del blog de Gabriel Bibiloni on el meu col·lega d’Universitat deia que, en la manifestació dels que defensaven el dret a no haver d’aprendre la nostra llengua, hi havia una pancarta que deia "Sanidad Universal" volent dir –supòs– que la sanitat no pot preocupar-se del dret de les llengües minoritzades i que ha de tirar pel cap dret a curar el malalts, sense preocupar-se gaire ni de la cultura ni la llengua a què, aquests, pertanyen. Quan vaig repassar les paraules que, segons Bibiloni, estaven escrites vaig pensar que els seus autors, amb bona o mala voluntat, probablement havien emprat la paraula "universal" no solament en sentit erroni, sinó quasi amb seguretat amb un significat oposat al que habitualment li donen les ciències socials. Vegem-ho.

Fins on jo sé, la paraula "universalisme" fou encunyada pel famós sociòleg Robert K. Merton. Merton, després d’una costosa recerca empírica, escriví un treball sobre els valors de la comunitat científica. Merton denominava valors els ideals, creences normes i pautes de conducta que un conjunt d’individus necessita respectar si vol viure de manera pacífica i fructífera. Pel que fa als científics, Merton n’assenyalà quatre valors fonamentals, que eren l’escepticisme organitzat, el comunisme, el desinterès i l’universalisme, valor del qual parlarem al final d’aquest escrit. Per escepticisme organitzat Merton entenia el dret que tenen els científics de dubtar de qualsevol dada o hipòtesi que no hagi estat demostrada. En el món de la ciència ningú no pot exigir actes de fe dels seus col·legues. Ni hi val allò de dir "li ho jur per la salut de la meva padrina".

Amb el mot "comunisme" Merton volgué expressar que, en el món de la ciència, no estava ben vist guardar-se el saber esbrinat per a un mateix i no comunicar-lo als altres. Un científic tenia tant o més reconeixement com més pública, coneguda i comuna arribàs a ser la idea que havia confegit. Les idees amagades no valen per a res. Per desinterès Merton va entendre aquella precaució, que ha de tenir un científic, de no introduir en els seus arguments coaccions intel·lectuals argüint la seva afectivitat.

Dit de manera més planera, no s’admet en la necessària disputa científica que algú digui que, com que ell és de Muro, i li agradaria molt que els altres científics fossin complaents i admetessin que el botifarrons de Muro són el més sans de tots. I arribam als darrers dels valors de la comunitat científica que pogué esbrinar Merton. El sociòleg americà digué que, per preservar el bon funcionament de la comunitat científica, l’universalisme havia de presidir les seves discussions, que en la ciència no valien els arguments ad hominem.

Volia dir que els treballs s’havien de jutjar per la seva vàlua, és a dir, per la coherència de les dades i de les hipòtesis i no per les característiques de raça, religió, llengua, nacionalitat o credo polític del qui havia signat el treball. Dit també de manera planera: en el món de la ciència no es pot dir que, com que el treball està escrit per un xuetó o un protestant, el que diu està equivocat o li manca interès. L’universalisme científic té una forta relació amb al desig d’universalitat que tenim tots el humans.

Però s’ha d’entendre bé: universalisme o universalitat no vol dir uniformisme ni, molt menys, que les religions, les races, les llengües o les cultures dominants i poderoses hagin d’anorrear i riure’s de les més febles. Universalisme o universalitat vol dir que tots els drets –sanitaris, lingüístics i culturals– són igual de respectables i que, en el nostre cas, el dret del pacient a parlar en la llengua que li és propia no es pot negligir si volem salvaguardar la universalitat i/o l’universalisme. És per això que jo crec que els que sostenien la pancarta de "Sanidad Universal" tenien tota la raó. El que passa és que s’equivocaren de manifestació: haurien d’haver anat a l’altra.