El cap de setmana comença amb moltes expectatives. Tenim els personatges més feiners de Mallorca, és a dir, els fiscals d’Anticorrupció, escorcollant el Palma Arena. Un gest que, a més de ser habitual en la nostra vida quotidiana, ens indica que comença de bell nou un altre espectacle.

I és que a Mallorca ja ens estam avesant que el nostre teló l’aixequin sempre els mateixos i que les històries no variïn gaire, capsa de Cola Cao amunt i avall. El rum-rum del carrer insisteix que el Palma Arena serà la mare de totes les corrupcions peperes i que tal vegada acabi amb una imputació de l’ínclit Matas. A hores d’ara, quasi tothom està al dia del que podria costar construir realment un velòdrom i de la diferència entre fer-lo aquí a Palma o pels Jocs Olímpics de Pequín.

Però que ningú no comenci a proclamar victòria ni a parlar de justícia... Els pessimistes sabem que una fiança ridícula i el jo sí però tu més de Rosa Estaràs poden deixar el Palma Arena a l’altura de l’anècdota que és, precisament, on gairebé tot sol acabar en aquesta terra de presumptes persones honrades. Passi el que passi, la diversió-indignació estarà servida... A les botigues i mercats tornarem a sentir allò del "tots són iguals". I així a cop d’espectacle i capsa de Cola Cao ens oblidarem d’aquell dia en el qual l’honradesa era una virtut majoritària.

Mentre que això passa aquí, a la Península continuaran també amb els seus temes habituals. El talibà de la Cope i la seva colla de sectaris, contra tot allò que faci olor de moderació. La revista El Jueves, resistint als nous intents de segrest de la publicació. Aznar, com sempre, insistint en la suposada intel·ligència del seu amic Bush i fent-nos empegueir una mica més. I el president Zapatero, reunit amb calçador amb les potències econòmiques, vaja, una orgia de capitalisme.

I és que, per molta crisi de sistema i de valors, se suposa que l’espectacle del consumisme occidental no pensa aturar-se mai. Si estam en crisi, els treballadors ens estrenyerem el que sigui... i els empresaris s’estalviaran el pagament de les hores extres, les pujades de conveni col·lectiu, els contractes dignes i els comptes clars. En crisi estarem els de sempre... mentrestant, els altres pararan la mà, faran por amb el discurs del pànic i en trauran profit.