Quina vergonya! No hi ha dret! Ja està bé! Prou! Paul Davidson, com estava previst, no acudí a l’oficina del Barclays Bank de les Avingudes. S’ha acabat la comèdia! Paul Davidson no pagà. Això sí, l’empresari anglès demanà quinze dies més de temps. Els administradors judicials, clar, no posaren cap dificultat a Davidson, sempre i quan aboni de manera immediata 3,8 milions d’euros –el deu per cent del total–. Davidson, evidentment, no pagà el senyal demanat. Ni ho farà.
Per tant, ara s’obre una altra vegada el procés de venda. És evident que el Reial Mallorca no val 38 milions d’euros i, per tant, Grande, els tres administradors i el jutge s’equivocaren quan es fiaren d’una oferta que estava per sobre del valor real de mercat de la Societat Anònima Esportiva. Però ho entenc. La possibilitat de cobrar 38 milions d’euros justificava qualsevol espera, per agosarada que pogués semblar. Grande s’ha errat, però ningú no pot oblidar-se que el gran perjudicat de l’espantada de Davidson és el president del Reial Mallorca. És el principal damnificat. Personalment, estic convençut que la feta de Paul Davidson no és un muntatge de Grande. Ho crec. N’estic segur.
Però jo volia avui parlar de futur. És evident que la situació del Reial Mallorca no és bona i que el fet que el Grup Drac hagi presentat concurs de creditors dificulta el futur de la Societat Anònima Esportiva. Grande, en principi, té decidit ajornar la venda del Reial Mallorca fins que finalitzi la temporada, però... Shepherd ja mostrà el seu interès per l’entitat i arribà a presentar una oferta en ferm davant el jutjat. Això, sí. Just eren deu milions d’euros. Grande la rebutja sense pensar-s’ho gaire. Avui, les circumstàncies han canviat. I molt!
