algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
24°

Paul Davidson i el fitxatge de Víctor Grande

Que ningú no es pensi que avui s’acaba la història. Encara en veurem de grosses! No crec que hi hagi més que una petita opció –del tot irrellevant– que Paul Davidson es converteixi avui en el màxim accionista del Reial Mallorca. Seria un miracle, una ametla que cau dreta... És tan probable com que encerti l’Euromilió o la travessa de diumenge. Quina sorpresa m’enduria! Aquesta història estava condemnada al fracàs des del seu primer capítol, quan Grande ens anuncià en un comunicat públic que havia arribat a un preacord amb l’empresari anglès.

Avui, és imprescindible recordar que Davidson aparegué de sobte, després que Sheperd formalitzàs una oferta ferma de deu milions d’euros per al Reial Mallorca. I també s’ha de saber que l’expropietari del Newcastle no comptava amb Grande, sinó que meditava la possibilitat d’oferir la presidència a José Miguel García, segon accionista del Reial Mallorca i aleshores ficat en una lluita de gelosies amb el seu amic i company al consell d’administració Vicenç Grande.

Quina pena! Quina llàstima! El Mallorca és la rialla del futbol espanyol. S’ha convertit en una caricatura d’equip, en un esperpent. M’han de perdonar per la insistència, però no puc deixar de dir, una vegada més, que només es pot tenir interès pel Reial Mallorca per dues raons: per mallorquinisme o per fer negoci. Davidson, clar, no ha patit als darrers mesos un atac d’amor al Reial Mallorca. És a dir, que vol comprar el Mallorca únicament i exclusivament per fer negoci. És legítim, però no m’agrada.

És del tot impossible que un empresari, per curt que sigui, adquireixi el Reial Mallorca per 38 milions d’euros quan té el convenciment que no en val més de 20. I Davidson, en aquest sentit, ens ha fet saber que els seus assessors li digueren que el Mallorca no valia, ni de bon tros, 38 milions. No té tampoc sentit, ni cap ni peus, que Davidson anunciàs la seva intenció de deixar la presidència del Reial Mallorca a Vicenç Grande durant cinc anys.

És, senzillament, ridícul, ja que no mantenia una llarga i intensa amistat amb Grande, sinó que s’acabaven de conèixer. I tampoc té sentit que Davidson vulgui construir una planta de reciclatge de plàstic, altament contaminant. Mallorca, tan castigada per l’especulació immobiliària i en permanent setge per les grues, i els mallorquins, massa sovint resignats al destí, no ens mereixem un càstig tan immens. Que Davidson compràs el Mallorca no seria un cop de sort. Just el contrari! Seria una immensa desgràcia per al mallorquinisme.

Grande és el principal perjudicat per l’adéu de Davidson, però no podem oblidar que també és el causant de la dramàtica situació de l’entitat. Grande hauria de convertir la prudència en la seva principal virtut. I no és aquest el camí que ha iniciat. És una decisió equivocada nomenar el seu fill Víctor director de gestió del Reial Mallorca. No posaré en dubte la capacitat de Víctor. Em consta que és un professional preparat que té com a principal carència la falta d’experiència. Ara bé, no entenc per què Grande vol exposar el seu propi fill a la mirada crítica de la societat. Per què? És evident que és necessari substituir Pere Terrasa.

La feina de l’exgerent del Reial Mallorca es comença a desmitificar des del mateix Son Moix. No era un déu, ni un mag de les finances. Ni de bon tros. Però entenc que, tot i que professionalment puc comprendre que Grande vulgui al capdavant de la gestió del Mallorca una persona de màxima confiança –com el seu fill– és exposar Víctor a la crítica gratuïta. Més encara en les actuals circumstàncies. Per cert, Grande té dos dits de seny i ni tan sols se li ha passat pel cap la possibilitat de blindar Víctor com a director de gestió. Fins i tot, em diuen que cobrarà menys que Terrasa. Sigui com sigui, haurà de menester sort. Serà la del Mallorca! La de tots!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.