Una setmana més el RCD Mallorca és notícia... i ja en van? No, no, però no és notícia per cap mèrit esportiu; és notícia per una venda que no arriba mai. Paul Davidson ha tornat a dir que demà dur els doblers, esperem que aquesta vagi de veres! Resulta curiós, però, que la persona que està disposada a pagar 38 milions d’euros pel club no tengui interès a assistir als partits, a conèixer el club per dedins, etc. Des que es va anunciar la compra, Davidson només ha assistit a dos partits a l’estadi de Son Moix.
Hi ha empresaris estranys, però aquest nostre ja frega el fenomen paranormal. És normal que algú compri un club i que no aprofiti tots els diumenges per conèixer una mica més allò que compra? I és que de fets paranormals n’anam ben servits. Ara diuen que Jaume Matas preparava el seu assalt a la Casa Blanca de la mà del candidat blanc. Llàstima de n’Obama, perquè el país hauria prosperat amb en Matas: autopistes, hospitals, turismes joves, caixetes de Cola-Cao, tot el que va fer aquí però a l’engròs.
En acabar la legislatura hauria deixat els seus amb el cul a l’aire i hauria emigrat cap a un altre país, potser Cuba o Colòmbia. I deien que era un home d’Estat... Supòs que algun dia d’aquests, la directora de TV3, gran conductora del programa La nit al dia i punyent periodista –amb tothom llevat de amb en Matas–, Mònica Terribas, li farà una amable entrevista a Washington. Ara ja parlant seriosament, aquesta setmana he tengut, per primera vegada, enveja dels ciutadans dels Estats Units. Un país que canvia un govern, tria un afroamericà sota el lema we can, recupera el discurs social sobre el bèl·lic i s’alia amb les classes populars i els grups més desfavorits mereix algun tipus de consideració.
Obama fa renéixer el somni americà i el tot és possible a Amèrica s’ha vist superat, o complementat, amb el canvi possible, nosaltres podem. Moltes vegades hem sentit a dir que els americans són estúpids. Sens dubte es tractava d’una generalització més estúpida que els americans que són estúpids. Ni els americans tenen un nivell cultural tan baix com ens pensam, ni els polítics són tan magres. Segurament la magror d’allà és molt semblant a la nostra magror. Què sabem aquí de literatura americana? I d’art? Sabem situar al mapa on és l’estat d’Arizona? Hem sentit les intervencions al Congrés dels Diputats i les hem comparades amb les seves?
Vaja, que entre una cosa i l’altra estam ben carregadets de tòpics. I el que està tornant un tòpic és parlar de la corrupció. El diputat Vicens està pendent d’allò que dicti el Tribunal Superior de Justícia de les Balears, i tots nosaltres estam pendents del que facin Vicens i el TSJB. Ara ja és al Grup Mixt i està suspès de militància, però encara no dimiteix. Per què? Què el fa mantenir-se a la cadira fins i tot quan el seu partit el suspèn de militància?
Tot plegat no deixa de ser trist i lamentable. Llàstima que no hagi dimitit perquè, encara que no sigui condemnat, hauria estat un acte d’honestedat i de no voler fer mal amb la seva presència. En canvi, s’ha estimat més "carregar-se" el grup d’Unió Mallorquina al Parlament de les Illes Balears. De tota manera, en aquests moments tothom ja està pendent del proper escàndol. Diuen que serà el Palma Arena, i n’hi ha que ja estan preparats perquè serà per posar-hi cadiretes.
