algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
24°

Complexos i pirotècnies

Aquests dies, per si no ho sabeu, se celebra a València un congrés mundial sobre el Sant Grial. Diria que és un exemple més d’aquestes mostres de pirotècnia a les quals ens té acostumats el Govern del PP d’aquesta part del país. València és una de les ciutats d’Occident que pugnen per obtenir el certificat absolut i inefable de custodiar aquesta relíquia. Deix al lliure albir dels lectors el fet que treguin les conclusions que els semblin oportunes sobre el magnànim esdeveniment de primer ordre cultural mundial i pas als fets que han motivat la curiositat. Me n’he assabentat de la notícia per l’informatiu del Canal 9.

El que m’ha cridat l’atenció ha estat el comentari que ha fet la locutora. Ha dit, si fa no fa textualment, que aquesta relíquia és poc coneguda pel fet que es troba a la ciutat de València. (Deu ser per això que Camps ha presidit la inauguració de l’esmentat congrés?). I no he pogut estar de pensar que vivim en un país d’acomplexats. Fins i tot aquells que se’l miren, com és el Camps i els seus sequaços, des d’una òptica diferent a la meva.

I és que un país, quan no és país, quan no està vertebrat com a tal, no té autoestima suficient i és un país acomplexat i no sé si escriure acoquinat. Segurament hi ha persones molt més preparades que no jo per desenvolupar aquesta teoria. Per tant deixaré per als savis que ens forneixin material per estimular-nos.

De totes maneres, quan he sentit la notícia no he pogut d’estar d’aplicar aquesta noció d’acomplexats a la nostra realitat més immediata, més casolana. He pensat en el Sr. Midelman; don Àlvaro, president d’una institució tan emblemàtica com el Foment del Turisme de Mallorca, entitat que fou fundada per una persona amb el cap tan ben moblat com el Sr. Enric Alzamora i que, ni que fos a títol personal ha tengut presidents; el Sr. Vicens, per exemple, que ha participat, i no de forma tova per cert, en diades en favor de l’autogovern, com la de "volem comandar a ca nostra". Resulta que aquest senyor, en Midelman, no en té prou de ser el president o el que és digui d’Air Berlin a Espanya i Portugal, que ja saben de quin peu es calça, sinó que ara, com a president d’aquesta entitat del país, no té prou respecte cap al país i ens fot una andanada sense despentinar-se i sense que ningú no s’immuti, bé tret dels del tramvia de sempre.

Segurament, si fóssim un país sense tants de complexos, o acoquinat, el Sr. Midelman no hauria gosat obrir boca. I dic no hauria gosat obrir boca, no ja a titllar-nos de rancis i de no sé quantes coses més. Perquè hi hauria coses que haurien d’imposar un cert respecte, com allò de la por escènica que s’atribueix al Bernabeu. I la llengua del país que l’ha acollit i que és emprada i sentida com a pròpia per molts d’habitants d’aquest país hauria de ser objecte de veneració per part d’aquest senyor i no objecte de befa o d’escarni. I com podeu suposar tampoc la tropa de metges, o una part de les forces vives que diuen representar-los, no s’haurien concentrat davant el Consolat per intimidar el Govern per tal que no aprovi una mesura encaminada al fet que els ciutadans d’aquestes illes puguin anar al metge amb el cor en la mà i quan els diguin que els fa mal l’espatla no els facin fer una ressonància magnètica de la zona lumbar.

I no emprarien la demagògia de dir que allò que val és que els professionals estiguin ben preparats i n’hi hagi prou. Perquè el fet que no vulguin saber català tampoc és cap garantia que estiguin ben preparats, més aviat és un símptoma d’una patologia que es diu orgull, aires de superioritat i que no s’escauen gaire a l’hora de tractar els malalts. Però som un país quasi sense espinada, o la tenim vinclada de complexos, i el més pintat, encara que sigui un estrepitós pallasso, surt a rotlo i amolla la seva pirotècnia particular que, malauradament, sempre, poc o molt, ens solen socarrar les pastures.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.