Quan una comunicació escrita amb el paper oficial d’un ajuntament mallorquí i signada pel batle, és d’amic; per més sentit municipal que presenti, és una carta amistosa, una gentil comunicació. Una alenada dels aires de muntanya. En data del 22 d’octubre passat, el batle de Selva, atentament, em va escriure una carta: "He llegit el teu article publicat avui en el diari Balears sobre el pare Bonafé, del naixement del qual es compleixen 100 anys el proper 30 de novembre...".
Em notifica que el 16 de setembre de 1997, en sessió plenària extraordinària, es declarà fill il·lustre del muncipi de Selva i del poble de Biniamar el pare Bonafé. Cosa que jo ja sabia. I m’adjunta, amb la carta, una biografia del pare Francesc Bonafé, l’eminent botànic, escrita pel pare Sebastià Rosselló, editada per l’Ajuntament. Cosa que jo no sabia. Finalment, el batle, Joan Rotger Seguí, m’informa, i em convida, a un acte que, en honor del pare Bonafé, a final de novembre se celebrarà a Biniamar.
I es munten altres activitats, als centres escolars del municipi, per difondre la figura del pare Bonafé. Tot plegat m’ha omplert el cor de goig. D’antany estim Selva. En dues avinenteses hi he pronunciat el pregó de festes de Sant Llorenç. I hi vaig presentar aquella "Nit de la música del poble". I tenc bons amics a Selva per no alegrar-me amb les seves activitats culturals. Un poble, com Selva, que estima els seus fills, certament, estima la seva mallorquinitat.
