El discurs del president Francesc Antich degué ser escrit en el decurs d’algunes jornades, com tots. Però allò que les seves paraules deixen intuir és que durant aquestes jornades el president degué passar per diferents estats d’ànim, cosa del tot humana. Ara, cap d’aquests estats d’ànim no degué ser propici a la qualitat de la reflexió que ens proposava, i, sobretot, no hi va haver un denominador comú –d’optimisme, del que sia– que atorgàs al discurs una certa unitat interna.
Per descomptat, el dia en què decidí declarar-se "obsessionat" pel manteniment dels llocs de feina, el president sens dubte tenia les defenses a la baixa, car un polític no es pot presentar davant dels ciutadans amb la ment presa d’una idea, paraula o imatge, és a dir, amb la ment afeblida en la seva capacitat de raonament. Que és un home amb sentiments i amb una vida interior que el mena a obsessionar-se per una qüestió o una altra, no tenim per què posar-ho en dubte, però aquestes raconades de la vida no es mostren en públic, i menys en un parlament.
Deu ser perquè l’obsessió li dificulta altres funcions de la ment, potser, que el president Francesc Antich proposa, per a la superació de la crisi, una boirosa estratègia global de la qual fan part la voluntat de millorar la qualitat del turisme per mitjà del medi ambient i d’impulsar la fórmula de la innovació tecnològica.
Què ens volia dir exactament el president Francesc Antich? Perquè no és creïble que ens vulgui presentar aquestes propostes com a específiques per fer front a la crisi, ja que tant una com l’altra les ha arrossegades tothom pels seus discursos fins a buidar-les de sentit o de capacitat de generar expectatives. Són idees o propostes gastades, esquinçades.
El món de la política hauria de ser més curós amb les paraules, perquè, en independitzar-les dels fets, les emmalalteix fins a l’anèmia i el coma. Si el president Antich viu obsessionat per una o altra història, que no recorri al cercavila d’aquests tòpics. A la gent espantada pel que arriba i pel que s’espera, millorar el turisme i innovar-nos tecnològicament no els és un missatge encoratjador, perquè tant se’l pot transmetre ara com en plena efervescència econòmica.
Hem de creure que és un discurs per a un temps de crisi perquè així se’ns ho diu? No estam preparats per a un acte de fe tan heroic. El contingut no comprèn cap argument que sembli fet a mida per a l’actual situació. I això és decebedor perquè hauríem de tenir la seguretat que el president es pren seriosament la crisi –servidor no en tenc cap dubte– i que hi ha una capacitat acceptable de diagnosi que les obsessions no perjudicaran.
