Defensors de la natura, amants de les plantes no hi han pensat. El pare Rafel Bonafè Barceló, eminent botànic mallorquí, no ha tingut bons padrins polítics –de dreta o d’esquerra– ni bons intel·lectuals –universitaris o autodidactes–, car el centenari del seu naixement, Biniamar 1908, està passant silenciosament per la nostra escarransida comunitat autònoma. Ai las! Si el pare Bonafè hagués estat estranger o nascut a una regió peninsular, un vibrant cor de veus recordaria, dia i nit, els seus mèrits.

Fou un home modest i savi, treballador enamorat del seu treball, la botànica, que ens ha deixat una eina monumental en quatre volums, Flora mallorquina, d’on han begut i beuen molts dels que, actualment, escriuen sobre les plantes mallorquines. Mereixia, l’humil pare Bonafè, en el centenari de la seva naixença, un cert ressò mediàtic. Tal vegada m’ha passat per alt, però jo no m’he enterat de cap acte esmerçat a la seva memòria.

Ara, a sa Pobla, dins la programació de l’Any internacional de la patata, l’Ajuntament ha pensat dedicar a la figura senyera del pare Bonafè una conferència, en què es recordarà la seva obra i el seu mestratge en el coneixement de la botànica. Sa Pobla és terra d’horticultura, per tant, i no laberínticament, lligada amb la botànica.

Mallorca no es pot permetre, en els àmbits socials o culturals, ignorar les efemèrides dels seus fills més il·lustres.