algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
32°

Son Sardina: el triomf d'una mobilització popular

Poques mobilitzacions cíviques han estat tan llargues i polèmiques com la que han protagonitzat una part dels veïns de Son Sardina i altres nuclis propers contra el projecte de Segon Cinturó de Palma. Aquest projecte es remunta a l’inici dels anys noranta, quan governava el Consell de Mallorca la coalició PP-UM, que aviat es va desfer, i presidia la institució insular Joan Verger. Aleshores, ja va aixecar protestes perquè el segon cinturó travessaria una de les zones rurals més ben conservades del municipi de Palma i modificaria la fesomia i el caràcter d’un nucli de població que, més que un barri, és un autèntic poble, Son Sardina. Aquest antic poblet de pagesos i menestrals, havia anat creixent en els segles XIX i XX, però no patí les brutals transformacions i la massificació urbana que transformaren bona part de la perifèria de Ciutat. Semblava com si, en una política urbanística de terra cremada, no es pogués deixar cap pam de terra sense construir i, on no s’aixecassin blocs de pisos o polígons industrials, una bona autopista acabaria amb els darrers ametlers. El 1994, a proposta del PSM, l’Ajuntament de Palma rebutjà el projecte de segon cinturó projectat al Pla de Carreteres. Tanmateix, el 2001, tant el PP des de l’Ajuntament de Palma, com UM, des del Consell Insular, tornaren a insistir en un Segon Cinturó que travessàs Son Sardina i, probablement, Son Espanyol i Establiments. No hi ha dubte que totes les terres situades a l’interior d’aquesta via ràpida, tal com va passar amb Primera via de cintura, aviat es convertirien en sòl urbà com esperaven els especuladors que ja n’havien comprat bona part. Com és lògic, tornaren a sovintejar les protestes, tant dels veïns i algunes entitats d’aquesta zona com del GOB i alguns partits, en especial el PSM, que n’edità un full informatiu monogràfic, "Aturem el segon cinturó". Però el 2003, amb el triomf electoral del PP en els comicis autonòmics en el conjunt de les Balears i també a l’Ajuntament de Palma, pareixia que res no aturaria l’asfalt. Però, en aquest moment, agafà empenta la Plataforma Contra el Segon Cinturó, que mobilitzà bona part del poble i va arribar a manifestar-se per la carretera de Valldemossa amb el consegüent col·lapse de la circulació. A més, la iniciativa, més aviat innocent, sorgida de l’Escola Pública Maria Antònia Salvà, de fer una rueta reivindicativa pels carrers de Son Sardina, va esser criminalitzada per la premsa diària ultraconservadora i generà una polèmica de proporcions sorprenents. Mentre, com hem sabut després, alts càrrecs del PP s’implicaven en afers tèrbols que motivarien acusacions de prevaricació, suborn, malversació de fons públics, falsedat documental i delicte urbanístic, entre d’altres, el Govern de Jaume Matas va afuar ni més ni manco que el Defensor del Menor contra la petita escola de Son Sardina. Aquest lamentable afer fou seguit amb detall en el seu moment, pel Diari de Balears i, el 2005, l’Associació de Pares d’Alumnes del CP Son Sardina va editar una mena de dossier amb tota la informació generada per aquest afer. Irònicament, agraïa la col·laboració del "senyor Gaspar Rul·lan, Defensor del Menor de les Illes Balears, de la senyora Rosa Estaràs i del diari El Mundo, ja que sense ells no hauria estat possible la publicació d’aquest lli bre".

De totes maneres, com sempre passa, també hi va haver persones que miraren amb indiferència les mobilitzacions, suposadament convençuts que el poder sempre fa el que vol sense escoltar ningú, i que totes les opcions polítiques són iguals. Amb alguna excepció, aquest sector sempre acaba optant per les opcions més conservadores, en una mena de pseudoanarquisme de dretes.

Afortunadament, la història demostra que les mobilitzacions populars han servit per protegir alguns dels espais més emblemàtics de les Illes Balears. Així, convé recordar que no s’han urbanitzat malgrat els intents de promotors i especuladors, s’Albufera de Mallorca, ses Salines d’Eivissa, s’Albufera des Grau, sa Dragonera, es Trenc, Cabrera, cala Mondragó, s’Estalella, s’Albufereta de Pollença i Cala d’Hort, entre d’altres. Tampoc no s’han construït l’autopista Inca-Manacor ni l’autopista fins a Felanitx.

De totes maneres, és ben cert que, en d’altres casos, la derrota dels sectors més proteccionistes ha estat contundent. Recordem els casos de l’autopista d’Inca, la incineradora de Son Reus, que també va provocar una forta mobilització a Son Sardina, o la també lamentable qüestió de l’hospital de Son Espases, amb promeses de darrera hora i una ràpida traïció digna de figurar en un decàleg del cinisme polític. Però, en el cas del Segon Cinturó, les protestes populars així com una major sensibilitat proteccionista i, per què no dir-ho, un grau més elevat d’ètica política, en el nou Consell Insular sorgit dels comicis del 2007, hauran possibilitat el manteniment d’una enorme zona rural. Aquest patrimoni natural i paisatgístic és especialment valuós en un municipi, el de Palma, cada vegada més saturat. A més, per una vegada, les esperances d’aquells que volien un canvi no s’han vist decebudes i, en conseqüència, la mateixa democràcia en surt reforçada.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep, fa mes de 13 anys
Com que no passa per la vostra part ja és un triomf. Però el GOB ja ha dit la seva i tanmateix no teniu raó.
En conjunt és un desastre més.
Valoració:3menosmas
Per viscasonsardina, fa mes de 13 anys
Aquest Tomeu deu ser el mateix que va escriure la carta al director d'ahir, sobre la ponència política del PSM. Tomeu, estic segur que, pel que dius, ni vius a Son Sardina ni has anat mai a la zona que havia de ser destrossada pel Segon Cinturó. De fet, crec que no deus viure ni tan sols a Mallorca, i me pens que ni tan sols en aquest planeta. O sí, i el que passa és que ets un dels 1.000 nous militants del PP...

Per favor, deixa d'intoxicar!!!

Visca Son Sardina, lliure i socialista! I visca el PSM i el dret de decidir (postmodern, si cal)!
Valoració:5menosmas
Per tomeu, fa mes de 13 anys
I arriba n'Armengol, li canvia el nom al projecte -tant és dir-li dimoni com satanàs- i l'entaferra per allà mateix -dos metres amunt, dos metres avall, tanmateix arribes a l'infern-. Tota una demostració de com funcionen les coses dins el psoE i de com els botxets del Bloc els segueixen la corrent sense veure que els més perjudicats tornaran a ser ells.
Amics bloquistes, la vostra credibilitat és la mateixa que la de saddam hussein, george w. bush, josé maria aznar, kim jong il o rodrigo de santos.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente