Res no serà igual

A la majoria de cases les mares la fèiem servir per guardar-hi fils, botons o estris de costura. Supòs que a casa d’Antònia Ordines la capsa en qüestió degué tenir una utilització convencional, fins que la cobdícia va entrar per la porta. A Mallorca, noltros començam a saber massa bé el que significa la falta d’ètica i d’escrúpols. També ho sabem, que la sospita ja s’estén pertot arreu. No hi ha notícia entorn de cap polític ni de cap Institució, de qualsevol signe polític, que no véngui acompanyada pels comentaris de torn respecte de la corrupció i la malversació de cabals públics.

El Ministeri Fiscal realitza diàriament escorcolls a les cases dels acusats dels múltiples casos de corrupció. I, a hores d’ara, és impossible recordar tots els casos oberts i els noms dels protagonistes. Davant aquesta situació, s’està produint una brutal escissió entre la classe política i la ciutadania. La sensació de presa de pèl regna entre una societat que comença a tenir serioses dificultats per arribar a final de mes. Mentrestant, en el Parlament de les Illes observam l’espectacle de veure com els imputats impunes s’asseuen tranquil·lament en el seu escó. Els arguments i les excuses són els de sempre: la ignorància i la irresponsabilitat.

Al carrer la visió és molt diferent. Tant, que la cosa comença a posar-se quasi violenta. En els comentaris de les notícies digitals alguns fan una crida a la insubmissió fiscal, mentre que la gran majoria deixa molt clar que no pensa anar a votar. Llàstima que encara faltin 3 anys i que la nostra memòria col·lectiva sigui tan vulnerable. Llàstima que les urnes electorals no siguin capses de Cola-Cao.