En esbucar-se la URSS, arrossegant la quasi totalitat de la resta de les administracions comunistes, el món sencer es va preguntar com podia esdevenir-se un cataclisme d’aquella magnitud sense que ni els serveis secrets occidentals ni les cancelleries, tampoc els analistes més acreditats, n’haguessin detectat indicis. Després, hom va pretendre compensar aquella sequera d’informació amb un tsunami d’explicacions de tota casta: moltes d’elles, com sol passar, eren d’una verborrea tal i d’un tal xarlatanisme, que justificaren àmpliament les reticències dels més escèptics respecte de la vàlua dels experts en aquelles matèries.
Ara ens ha passat una cosa semblant. Quan els experts, la gran majoria economistes, ens han anunciat la crisi econòmica, en realitat ja feia estona que la barca havia naufragat. A part de la grotesca política de comunicació del govern espanyol i de l’alarmisme malcarat de l’oposició, els tècnics, els experts, els economistes han projectat una imatge bastant lamentable.
És clar que, d’economistes, n’hi ha de tota casta i amb missions molt dispars, ergo ens hauríem de referir específicament a la guarda que dedica els seus sabers a estudiar els moviments que anuncia el panorama econòmic mundial. On eren, en què s’entretenien, ho sabrem tant com coneixem la resposta a aquestes mateixes preguntes si les aplicam a la feina dels que haurien d’haver pronosticat l’esfondrament del món comunista. O sia, gens.
Curiosament, el procés s’està desenvolupant com un dejà vu que resquilla la perfecció. Ara s’ha armat un galimaties aparatós, els experts surten de davall les pedres i ens aclaparen amb explicacions, previsions i consells. Ja estam que l’economia no és una ciència exacta, però també és vera que no era predicible aquest desconcert a càrrec dels especialistes, aquest aquelarre que nodreix les perspectives més contradictòries i les estratègies més enfrontades. D’on surten tants d’experts, on eren fa vuit mesos?.
Amb quin dret reclamen credibilitat quan anuncien els terminis d’aquesta crisi, de la qual, diuen, sortirem d’aquí a un any, o dos, o tres, o no se sap, segons quin sigui l’expert analista/profeta? En general, han creat tanta confusió que se’ls hauria de poder jutjar per això. Quantes decisions equivocades s’hauran pres enmig d’aquesta confusió? Ara, quan els governants ens volen tranquil·litzar amb relació als nostres estalvis, estan inoculant el neguit en les economies domèstiques –i la conveniència de guardar els quatre cèntims en un calcetí. Perquè, si abans de les eleccions no hi havia d’haver crisi, en nom de què hem de creure ara que els estalvis estan segurs en els bancs? A Mallorca encara hi ha persones que per res del món fiarien un duro al Crèdit Balear.
