Les eleccions presidencials als EUA han entrat en una fase calenta, en la qual persones com Sarah Palin, amb uns dèficits polítics i morals incommensurables, tenen com a missió fer un populisme de baixa estofa, basat en tècniques i tàctiques dissenyades al clavegueram de la història. Incapaç d’elaborar un discurs bastit amb arguments polítics, combat amb les armes amb què la dreta neocon (la ultradreta dels negocis) s’ha especialitzat, la calúmnia amb vistes a l’agitació dels temors de la gent.

Així, ara acusa Obama de tenir amics terroristes, que podrien atemptar contra el país que pretén presidir. Res de nou, per tant, en l’esperit de la dreta més dura: acusacions d’aquest tipus eren el pa de cada dia dels nazis. Però, no és necessari acudir a la germinació i posterior irrupció del Tercer Reich per posar exemples entenedors. Espanya ha patit, especialment durant la primera legislatura de Zapatero, el càncer del terrorisme com a pretext i arma partidista. L’onada neocon acaba de mostrar una cresta d’infàmia, que en el país d’Aznar se sap valorar en els seus termes justos.