cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
34°

Kakakao

Aklariment

Kakakao: denominació d’origen producte balear. Dit de la situació de desfici generada pel Partit Popular i administrada per la Fiscalia Anticorrupció.

Klergat

Monsenyor Murgui puja al campanar de la Seu a parrupar amb els coloms. I pensa en Paul Tibbets, el pilot del B-29 que va bombardejar Hiroshima. A Jaume Matas li diuen Paul Tibbets. Al seu darrera, Tibbets, va deixar el kaos. Matas també. Monsenyor Murgui experimenta una gran soledat. Recorda aquelles processons amb els Macers de la Sala i Madò Catalina enmig repartint confits: de cada cinc, un per als pobres, un per als badocs, un per a obres pies i dos per a ella. L’església de Sant Miquel florida, la caminada fins a la Real... Ho recorda tot, Monsenyor Murgui. Potser a València no s’hauria d’haver fotografiat amb Rodrigo de Santos: portava calçons curts. Fa oració. "Pare, per què m’has abandonat?", exclama en un rampell d’espiritualitat. De sobte, obre uns ulls com a plats. Carallot!, ha cregut sentir. Per un moment ha suposat que era el Pare que l’enviava a porgar fum. Tot d’una el sentit comú li ha fet veure que un colom s’havia entravessat amb una vessa i havia emès un so gutural força estrany. Per si de cas, recull les que quedaven a la menjadora.

Kultura

Madame Rosa es mossega les ungles: tenia previst fer un Konsell Social de la Llengua Balear amb els intel·lectuals de més pes de la Komunitat com són ara Pérez Argüelles, Àlvaro Middelmann, José William Vega, Jorge Campos, Gregorio Manzano, Rigoberto León i algunes llumeneres locals triades a bolei de la pedrera inesgotable del gonellisme. La situació de Kaos d’ara mateix ha fet que tota la responsabilitat de l’encaix lingüístic dels diferents grups Kulturals que s’han instal·lat a Mallorca sigui d’en Guiemet Vega, un colombià més baralladís que en Titoi i que piula en el moment més inoportú. Ara mateix se’n fa set trons, Madame Rosa, de la Kultura, de la Konfitura i dels Kogombres. KKK! Se sent com el general Moscardó, assetjada. Però no es donarà per vençuda. Es contempla les ungles afilades: semblen les d’en Manos Tijeras.

Kalés

Evolució del sistema productiu: Kontrabandistes, Konstructors, Konservadors. KKK! Els Kontrabandistes, s’enriquien amb farcells de tabac o de cafè, pintallavis i estilogràfiques. Els Konstructors, amb pedres i cases i hotels. Els Konservadors, en canvi, fan un ca seva amb màgia pura: res per aquí, res per allà i el conill a la butxaca. La Nova Mallorca! Passa com en temps d’en Pep dels Mostatxos: la gent acabalada és objecte de persecució. Madò Catalina se senya. Maruja d’Espanya treu espires pels ulls: clava mossegada a una ravenissa, i de la ravenissa sols en queda el capoll. "Mallorca contra los rojos", va escriure Ferrari Billoch. El Molt Honorable Antich empal·lideix. Per res del món voldria qüestions amb les tintoreres: Madame Rosa, Maruja d’Espanya, Madò Catalina, Na Carraixeta, la Kàiser Cabrer. Somia que l’empaiten amb dentellades esgarrifoses i, per si de cas, decideix que no es traurà els calçotets ni per dormir.

Kamuflatge

Na Carraixeta anuncia la voluntat del Pepé de lluitar contra la corrupció. Madame Rosa mira al seu entorn i no veu amics ni enemics: sols imputats i albats. Entre els albats, Cardona i Puig. Els canvien el cotxe per un bicicleta i juren i perjuren que acaben de viatjar amb un Ferrari. I Madò Catalina (ai, Madò Catalina!), com podia sospitar que un regidor seu feia coses lletges per El Terreno si en El Terreno, precisament, Sant Alonso Rodríguez va guanyar-hi la santedat? Madame Rosa enveja Arias Navarro. Arias mirava cap al Pardo i el reconfortava veure llum al despatx de Franco. Madame Rosa mira envers Washington per si pot localitzar el Molt Honorable Matas, però en Jaumet de les Rambles se’n guardarà com de caure de treure el cap a la finestra. Madame Rosa ho sap. I diposita la seva confiança en el togat Piña. Dringa una moneda en el trespol i el més viu de tots s’apressa a recollir-la. S’ajup, falaguer. Alça el cap en percebre una presència propera. "Denarius Caesar est", proclama el togat Piña. I tot i que el més viu de tots no l’entén, s’imagina per on va. Renuncia a la moneda. "Jo només he berenat alguns dies de llagosta", mormola. El togat Piña li assenyala la porta amb el dit d’en Colon.

Amèrika i Kukarell

Sospita inconfessable de Madame Rosa: Wall Street camina més coix que un cavall dels toros d’ençà que el Molt Honorable Matas es va traslladar a Amèrika.

Il·luminació transcendent de Monsenyor Murgui: "Es Dimoni Kukarell/ va néixer en temps de magranes/ i sa mare tenia ganes/ de pegar-li pes klatell". Heus ací la darrera entremaliadura del Kukarell: els bons passen per dolents, i els dolents... Els dolents es miren la feta des del Consolat de Mar i els cauen les baves dins un ribell.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Emili, fa mes de 13 anys
És imprescindible la il·legalització d'aquesta banda de delinqüents que operen amb les sigles del PP.
Valoració:9menosmas
Per joan, fa mes de 13 anys
el dimoni no ha estat mai es dimoni.una altra versió: el dimoni cucarell/ va néixer en temps de magranes/sa mare tenia ganes/de tirar-lo an es bordell. - Bon article,gràcies
Valoració:-6menosmas
Per Rafel, fa mes de 13 anys
I els quatre moixos ens ho miram tot de refilada... i reiem perquè podem i vivim perquè en sabem. Miau!!!
Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente